L'alliberament de membres de l'EAK i de serbis minva la tensió a la regió

Segons l'opinió d'un diplomàtic occidental destacat a Pristina, «es tracta sense dubte d'un element de distensió de la situació», consideracions en què coincidí amb un analista albanès, que apuntà que «és un gest que tindrà un impacte positiu per reduir la tensió». Per l'analista, encara que el gest de la República Federal de Iugoslàvia (RFI) no és «una decisió capital», sí constitueix «un gest simbòlic positiu», de fet, «el primer gest de les autoritats de Belgrad, que podria anunciar una relació diferent, més cooperativa, en contactes interètnics».

En efecte, la posada en llibertat dels nou milicians de l'EAK va ser la condició exigida per la milícia a canvi de l'alliberament, el 13 de gener, dels vuit militars iugoslaus que mantenia segrestats. En aquella ocasió, el portaveu de l'ELK a Suïssa, Bardhy Mahmuti, advertí a Belgrad que disposava de «deu dies» per respondre el seu gest. L'Exèrcit, per la seva banda, assegurava que l'alliberament dels soldats s'havia aconseguit «sense condicions». La tercera força en conflicte, la Missió de Verificació a Kosovo (KVM) de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), que insistí que l'alliberament havia de ser «incondicional», rebutjà pronunciar-se sobre la naturalesa de les concessions iugoslaves.