EUA ignora l'inici del Ramadà i llança una nova onada d'atacs contra Bagdad

La quarta onada d'incursions "tercera per al Regne Unit" s'inicià devers les 16.30h (hora espanyola), encara que en principi només es coneixia l'entrada en acció de les bateries antiaèries iraquianes.

Poc després, el primer ministre britànic, Tony Blair, que sembla haver assumit el càrrec de portaveu de l'operació, confirmava que caçabombarders britànics del tipus Tornado duien a terme una nova missió a l'Iraq, encara que no precisà la naturalesa de l'operació.

Més tard, en l'esperat discurs radiofònic setmanal "s'especulava la possibilitat que anunciàs la fi dels atacs per respectar el Ramadà", Clinton ni tan sols mencionà que la Guineu del Desert s'interrompi.

«En el moment en què parl, els nostres homes i dones d'uniforme i els aliats britànics combaten per la nostra seguretat, per la pau i la llibertat en el Golf», declarà Clinton, que es mostrà satisfet amb el resultat de les operacions.

La reacció de l'Iraq a aquesta nova onada d'incursions no es va fer esperar. El vicepresident iraquià, Taha Iassin Ramadan, assegurà que la Comissió Especial de Nacions Unides per al desarmament (UNSCOM), la «comissió dels espies», és «cosa del passat».

«No vull entrar en detalls "va assenyalar", però remarc que tot el que tengui relació amb les inspeccions, la supervisió i les armes de destrucció massiva ja pertany al passat».

Pressió popular  

Les contínues manifestacions als carrers de les ciutats àrabs en contra dels atacs anglesos i nord-americans contra l'Iraq són la mostra de la pressió popular sobre els seus líders, per la qual cosa es qualifica d'«ambigüitat» i de «dèbil posició» davant les potències.

Aquestes manifestacions recorden en certa mesura les que s'observaren durant la guerra del Golf del 1991, tot i que molts dels governs àrabs participaven aleshores en la coalició internacional que alliberà Kuwait de la invasió iraquiana.