Jaume Garau, Coordinador de la Trobada Nacionalista que es farà el cap de setmana del 25 i 26 de maig, a Vic, va explicar al matinal d'Ona Mediterrània, Ona Bon Dia, els detalls de la Trobada. Aquí reproduïm l'entrevista.
Què és la Trobada Nacionalista?
El Grup Blanquera, que té una llarga tradició d’organitzar trobades i formar gent, organitza aquesta trobada fora de Mallorca. És una edició una mica especial de les Jornades del Grup Blanquera al centre del Principat, a Vic, centrada en la formació de persones.
Quins perfils hi estan convidats?
Hi ha hagut molt d’èxit i, pràcticament, no queden places, però va dirigida a gent jove amb ganes de conèixer altres indrets dels Països Catalans i, sobretot, gent amb ganes de formar-se i crear quadres. No és una trobada multitudinària de milers de persones. Aquí, el més important és formar-se, aprendre a reflexionar, i per això cercam persones amb inquietuds i ganes d’aprendre.
La Trobada es diu 'nacionalista', en un moment en què el terme 'nacionalisme' està bastant estigmatitzat...
Els països que tenen estat propi, com que compten amb el nacionalisme banal, parlen de nació sense cap tipus de problema, i nosaltres tenim una nació sense estat. El llenguatge crea realitats, i com a nació que som hem de parlar de nacionalisme. No hi ha més.
Què ha de fer la gent que vulgui participar-hi?
Hi ha una adreça de correu electrònic, trobadanacionalista@gmail.com, i una pàgina web trobadanacionalista.cat.
Explica'ns el programa de la Trobada.
En el programa comptarem amb taules rodones de temes diversos i m’agradaria destacar la qualitat de les persones que hi venen. Entre elles, hi haurà en Ferran Soriano, el director executiu del Manchester City, un català que lidera un dels millors equips de futbol del món. També hi haurà en David Fernández, exdiputat de la CUP i activista social… hi ha molta varietat. De les Balears, hi haurà na Noemí García, consellera del Consell de Menorca per Més per Menorca, na Nanda Ramon, activista i na Fani Tur, d’Eivissa… Hi haurà una representació d’arreu dels Països Catalans: de les Balears, del Principat i del País Valencià.
Quins són els objectius de la Trobada Nacionalista dels Països Catalans?
Els objectius de la trobada són dos. En primer lloc, es tracta de crear un punt de trobada entre activistes de tots els Països Catalans. És fonamental que ens coneguem, interactuem i compartim experiències reeixides i situacions dels diferents territoris. Encara avui en dia ens coneixem ben poc entre nosaltres.
El segon gran objectiu és formar-nos, reflexionar i actualitzar-nos sobre les situacions i temes d’actualitat que ens afecten: llengua, globalització i sobirania, coexistència amb altres lluites i moviments...
La idea és promoure el debat 'reposat'...
Sí, per aquest motiu, hem organitzat quatre taules rodones entre el dissabte i el diumenge on debatrem sobre aquests temes. Hi assistiran experts i activistes del Principat, Catalunya Nord, País Valencià i les Illes. Es combinarà la part lúdica amb la formativa.
Entre el públic inscrit hi ha una gran presència de menors de trenta anys: això vol dir que el Seminari ha de servir per preparar els futurs líders i quadres del nostre país.
Queden molt poques places disponibles, però encara hi sou a temps a la web trobadanacionalista.cat.
Solament cal que cerquis en un diccionari que vol dir en la nostra llengua el mot "nacionalisme", ço és, la ideologia i / o moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació. En el nostre cas, és evident, dels Països Catalans.
Així el nacionalisme es refereix gairebé a una via de recuperació de la identitat de les nacions ocupades per una altra nació.
És obvi que els espanyols ja tenen "organitzada" la seva nació, fins i tot més enllà dels límits de la seva nació, idò, ocupen territoris que no son d'arrel castellana, solament cal consultar un mapa de l'estat espanyol actual.
És per això que als espanyolistes, i als renegats col·labos nostrats que els hi fan costat i els hi donen suport, cal anomenar-los, stricto sensu,
xovinistes espanyols. Ve-t'ho ací.
Per una altra banda hi ha llengües europees on el mot "nacionalisme" té accepcions amb connotacions negatives degut a que se les assimila a xovinisme, a "creure's" la "supremacia" i "prepotència" de la pròpia nació, sobre altres i voler "governar" altres nacions annexionades. Per això els xovinistes espanyols sempre es fan dir : "nonacionalistas" i neguen sempre l'existència dels Països Catalans, quan és obvi que una cosa que no existeix no cal negar-la constantment.
I de la nació en fem part tothom, siguem pobres o rics, una altra cosa és com repartir millor la riquesa dins d'una nació i encara una altra cosa és com ho hem de fer per alliberar-nos de la nació ocupant... El primer pas és ésser-ne conscients de l'ocupació que patim.