cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 23°
24°

El Govern espanyol torna a demanar per carta que es permeti l'ús del català, el basc i el gallec al Parlament Europeu

El ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació del Govern espanyol, José Manuel Albares, ha enviat una nova carta a la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, per a sol·licitar que el català, el gallec i el basc es puguin fer servir als plens de l'Eurocambra.

Així ho ha revelat durant la seva compareixença davant la Comissió Mixta per a la UE, després que divendres abordés aquesta qüestió amb Metsola durant la trobada que varen mantenir en el marc de la visita de la política maltesa a Madrid.

Albares ja havia enviat una carta en aquest sentit a la presidenta de l'Eurocambra el setembre del 2022. Segons ha explicat, li ha remès una nova missiva per a demanar que es formalitzi «un acord administratiu entre Espanya i el Parlament Europeu per a l'ús del català, l'eusquera i el gallec».

En aquest sentit, ha demanat als diputats i senadors de tots els grups polítics que parlin amb les seves famílies polítiques al Parlament Europeu i els demanin el suport per a materialitzar aquest objectiu «que és al nostre abast si treballam tots junts i coordinadament».

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 5 mesos
Gràcies "Arruix" per llegir comentaris. Ho sent si n'hi ha qualque que et cou, però, no cal que et consideris "ningú" (= cap persona), segur que tens coses positives a fer i a oferir. Ànims !
Valoració:4menosmas
Per arruix, fa 5 mesos
Mascaró, manacorí o dos mil noms.
Encara no t'has donat compte que ningú llegeix ses tevas kilométriques parides?
Hi ha que esser betzols.
Valoració:-8menosmas
Per Mari-Ano, fa 5 mesos
En la UE sobran el 80 por ciento de las lenguas. Serían más que suficientes las cuatro o cinco más importantes y que lo son por diversos motivos.
Una Cataluña independiente, cosa que no verán tus ojos, se la tendría que cascar solita. Sin vender nada a nadie y pagando las compras por anticipado.
Por cierto ¿Ya has devuelto los documentos que tienes en la cartera del Reino de España?
Valoració:-11menosmas
Per logic, fa 5 mesos
ante el defecto de pedir, la virtud de no dar
Valoració:-9menosmas
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 5 mesos
Per a en Marià. Estic d'acord amb tu, però, parcialment. En principi la independència política pareix que seria primer per al Principat de Catalunya, tret de les comarques septentrionals ara sota sobirania francesa. Més tard, en tot cas, hauríem d'ésser els balears i els valencians qui decidim si ens hi afegim i com, és a dir de quina forma i en quines condicions (estat federal etc). Per la qual cosa durant un temps més llarg les Illes Balears i el País Valencià romandrien sota sobirania espanyola, idò dins de la Unió Europea. Així per als balears, valencians, però també per als catalans del nord ( sota sobirania francesa ) i per als andorrans (enguany a Andorra votaran sí o no, a un acord d'associació amb la Unió Europea, el qual acord defineix un marc de relacions estable, sense ésser-ne membre de ple dret ) l'oficialitat de la llengua catalana / valenciana serà un gran què, quelcom de molt positiu i super important. Els avantatges de l'oficialitat del català / valencià dins de la Unió Europea seran de vital importància per a la nostra llengua, molts de catalanoparlants encara no en som conscients i no ens en hem fem prou càrrec. No es tracta solament de l'ús dins de l'Eurocambra, es tracta de moltíssim més. Els avantatges podem consultar-los on-line, hi ha molta informació sobre aquesta qüestió. Així feina feta no té destorb i no s'hi val a perdre més oportunitats ni més temps.
Valoració:10menosmas
Per Marià, fa 5 mesos
Primer independència, després ja demanarem la resta. Si necessitam pertanyer a la UE, que és un altre tema.
Valoració:8menosmas
Per Mascaró de Son Llodrà, fa 5 mesos
El què ens cal és què ara la llengua catalana / valenciana esdevingui la 25a oficial a la Unió Europea. Ho serà amb un retard de 38 anys, però, millor tard que mai. La oficialitat de la nostra llengua a la Unió Europea evidentment inclou que els nostres eurodiputats electes la puguin fer servir a l'Europarlament, però no n'és l'únic avantatge, n'hi de molt més importants, més útils per a tothom i amb més repercussió.
Per una altra banda el que ha de fer el senyor Albares és espavilar-se i lliurar tota la informació precisa que els hi demanen de fa mesos alguns estats. Entre l'esmentada informació sol·licitada, hi ha el cost anual de la oficialitat del català / valencià, és a dir de la traducció simultània al Parlament Europeu, de la traducció de les lleis i normatives de la UE, de les despeses dels sous dels traductors, lingüistes, filòlegs, informàtics, juristes que cal contractar, del cost d'afegir la nostra llengua al web oficial de la UE... Fer-ne el càlcul de tot plegat és relativament fàcil, car cada any ja hi ha hagut les despeses de les 24 llengües ara oficials, aleshores només cal prendre com a referència una llengua similar en nombre de parlants a la catalana / valenciana, fer-ne un full de càlcul actualitzat i adaptat a les despeses i avaluacions del cost i lliurar-lo, no hi ha cap excusa, ho han de lliurar sense dilació a les delegacions de la resta dels 26 estats.
Valoració:11menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente