algo de nubes
  • Màx: 19.63°
  • Mín: 9.58°
16°

Un missatge en els nius dels borinots: els pesticides s'han descontrolat

Un estudi amb més de 300 colònies de borinots idèntics ha pogut mesurar de forma científica l'impacte dels pesticides sobre aquests insectes. Els pesticides agrícoles de la UE s'autoritzen després de realitzar tan sols proves de laboratori. Els plaguicides són molt més letals a la vida real.

Els insectes s'estan morint. N'hi ha manco que mai, però és difícil quantificar la caiguda de la població i sobretot, endevinar el perquè.

Científics de la universitat de Kent, al Regne Unit, realitzen un curiós experiment. Han comptabilitzat any rere any els insectes que moren estampats als parabrises dels cotxes durant el mateix trajecte. Entre 2004 i 2022, havien realitzat 6358 vegades el mateix recorregut. La seva conclusió és que el número d'insectes esclafats ha caigut un 64% en menys de 20 anys.

No són pocs els científics que sospiten dels plaguicides que s'empren a l'agricultura com els responsables en gran mesura d'aquesta extinció d'insectes voladors, juntament a altres factors com la pèrdua de la diversitat per la intensificació agrícola.

Provar-ho resultava tot un repte, doncs suposava enfrontar-se a la potent industria agroquímica i a la majoria del sector primari. Un altra intel·ligent estudi, tan mateix, ha aconseguit corroborar les sospites emprant nius de borinots (Bombus terrestris). No ha estat una elecció d'espècie a l'atzar, sinó que aquest animal concret està considerat com un dels pol·linitzadors més importants de l'ecosistema.

Sortir del laboratori per veure l'efecte real

El problema que havien advertit és que a la UE (i a tot el món, doncs la UE té la normativa més restrictiva del món) s'autoritzen els pesticides únicament sobre experiments realitzats a laboratori.

Per contra, la letalitat d'aquests productes en el món real, quan es tiren sobre els camps i entren en contacte amb tot l'ecosistema i es combinen uns pesticides amb altres, no es monitora de cap manera, llevat d'alguns treballs elaborats sobre els neonicotinoides (que precisament demostraren que la letalitat de la substància era major que la demostrada al laboratori).

En un recent treball, científics de tota Europa han col·laborat en un estudi publicat per 'Nature' col·locant més de 300 nius de borinots a 106 emplaçaments diferents, amb major o menor contaminació per pesticides.

El disseny del treball permetia mesurar amb gran fiabilitat la presència dels plaguicides, doncs les restes dels diferents compostos queden tant en el pol·len recollit per els borinots com a la cera amb la que aquests insectes construeixen els seus nius.

Mitjançant una anàlisi química, els investigadors eren capaços de determinar la presència de fins 267 pesticides diferents. En el niu de borinots més contaminat detectaren 27 d'aquests components.

La següent part de l'experiment és més senzilla, doncs es tractava de comprovar si a la colònia de 'bombus' li ha anat millor o pitjor. Ho han determinat en funció del pes del nombre de cries, de si ha nascut o no una nova reina, etc.

Tan sols restava, doncs, creuar les dades per a comprovar si hi havia relació entre el nivell de contaminació per pesticides i el desenvolupament de les colònies d'animals. D'aquesta forma, a més comprovarien si els controls que usa la UE són suficients.

Les conclusions de l'estudi

La primera conclusió fou que, efectivament, aquells nius on es detectava major nivell d'aquestes substàncies guanyaren menys pes i la colònia acabava l'estudi amb menor nombre d'exemplars.

La segona idea que remarquen és que als borinots els va anar pitjor «en paisatges amb moltes terres de cultiu, cosa que demostra la importància dels hàbitats semi-naturals i altres àrees riques en flors per a les poblacions de pol·linitzadors».

Així mateix, verificaren que si se considerava com a llindar raonable que, per efecte dels pesticides agrícoles, les colònies de borinots perdessin un 10% de la seva població, aquest efecte col·lateral màxim es superava àmpliament.

Així, com a proposta de millora, l'estudi planteja procedir com amb els fàrmacs que s'empren per a humans, on hi ha dues fases d'aprovació (a aprovació provisional i, després, un segon monitoratge a llarg termini que verifiqui els efectes que té el seu ús massiu).

Un altre dels detalls que han aflorat en el treball és que, malgrat l'impacte que s'aprecià als nius, aquest tipus de borinots -per la forma en què viu i en la que realitza les seves colònies- no és l'espècie més vulnerable a aquestes substàncies. Les anomenades abelles solitàries, per exemple, són més sensibles i moren abans.

La ciència demana passes endavant, però s'avança cap enrere

Per altra banda, alguns responsables de l'estudi sobre els borinots destaquen en un text enviat a 'The Conversation' la seva preocupació per el fet que la Unió Europea tombàs el novembre passat la nova regulació per a l'ús de pesticides al camp.

A això s'ha d'afegir la decisió de prorrogar l'ús de glifosat, l'omnipresent i barat herbicida desenvolupat per Monsanto que resulta ser un potent cancerigen que ha costat la vida ja a dotzenes d'agricultors (amb indemnitzacions milionàries) als Estats Units.

I, finalment, les protestes dels agricultors que encara estan actives i on es combinen reivindicacions a clarament raonables (com posar fi a la competència deslleial amb productes sotmesos a menys controls) han aconseguit que la UE precisament cedeixi en els seus compromisos per a reducció progressiva de l'ús de plaguicides.

Publicat a Naiz el 21 febrer 2024.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.