cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
21°

L’IEC denuncia davant el Consell d’Europa els incompliments reiterats de l’Estat espanyol sobre el respecte dels drets lingüístics

225713
Bel López

El comitè d’experts del Consell d’Europa encarregat de valorar el compliment de la Carta europea de les llengües regionals o minoritàries (CELRoM) per part de l’Estat espanyol ha començat les seves tasques sobre el terreny aquesta setmana a Barcelona. Isidor Marí, membre de la Secció Filològica de l’Institut d'Estudis Catalans (IEC), va participar dilluns en la reunió amb els representants del comitè d’experts.

Marí va insistir en la necessitat que el Comitè de Ministres del Consell d’Europa «faci una reconvenció més enèrgica a l’Estat espanyol pels incompliments reiterats dels compromisos que va subscriure en ratificar la Carta, tant en l’ús del català en el sistema judicial, com davant de l’Administració territorial de l’Estat, en els serveis públics estatals i en els serveis de salut».

El sociolingüista va sintetitzar, després de la trobada, els seus plantejaments: «Vaig exposar que l’Estat no compleix amb el compromís de respectar l’àrea territorial de la llengua catalana i no facilita la comunicació entre els territoris de parla comuna, com evidencia el rebuig a les Corts espanyoles de la iniciativa legislativa popular «Televisió sense fronteres l’any 2010, que reclamava la recepció dels canals en llengua catalana a la totalitat del territori».

Així mateix, va fer constar l’escassa activitat del Consejo de las Lenguas Oficiales, creat el 2007 per a ordenar l’ús de totes les llengües oficials a les institucions de l’Estat: «En deu anys s’ha reunit vuit vegades, i no ha fet res per difondre els valors del plurilingüisme en la societat espanyola».

El representant de l’IEC va subratllar també les conseqüències negatives de la manca d’oficialitat del català a la Unió Europea, que fa anys que és reclamada pels parlaments i la societat de Catalunya i les Balears sense que l’Estat hi hagi donat suport.

Finalment, el sociolingüista va denunciar que l’Estat incompleix la Llei 27/2007, segons la qual hauria de finançar la llengua de signes catalana, i va instar els experts a convidar França i Itàlia, estats on el català també és llengua patrimonial, a signar i ratificar la Carta.

La trobada també va comptar amb el secretari de Política Lingüística de la Generalitat, Francesc Xavier Vila; representants dels departaments d’Educació, Salut i Justícia de la Generalitat; la síndica de l’Aran, Maria Vergés; la síndica de greuges, Esther Giménez-Salinas; representants de la Xarxa Vives d’Universitats i de l’Institut d’Estudis Aranesi, i amb diverses entitats que treballen per la promoció i la defensa del català i de l’occità a l’Aran. Aquesta és la sisena vegada que un comitè d’experts analitza el compliment de la CELRoM d’ençà que l’Estat espanyol la va ratificar definitivament l’any 2001.

La Carta europea de les llengües regionals o minoritàries

La CELRoM és una convenció internacional aprovada el 1992 pel Consell d’Europa. Aquesta institució és la primera organització d’integració europea, fundada l’any 1949 per a defensar els drets humans, la democràcia i l’estat de dret a Europa, i aplega la major part de països del continent, de Groenlàndia al Caucas. Cal no confondre el Consell d’Europa amb institucions de la Unió Europea, especialment el Consell Europeu.

La Carta és l’únic instrument legal vinculant destinat exclusivament a la protecció i la promoció de les llengües pròpies del continent que no són llengua d’estat. Reconeix les llengües definides com a «regionals o minoritàries» com a expressió de riquesa cultural i compromet els estats que la signen i la ratifiquen a fer possible l’ensenyament en aquestes llengües i també a poder usar-les a l’Administració, la justícia i els mitjans de comunicació, entre altres àmbits. L’Estat espanyol va ratificar-la l’any 2001 i en la declaració hi va fer constar que «s’entenen per llengües regionals o minoritàries, les llengües reconegudes com a oficials als estatuts d’autonomia de les comunitats autònomes del País Basc, Catalunya, Illes Balears, Galícia, Valenciana i Navarra».

La Carta determina que els estats adherits han de remetre un informe quinquennal sobre el grau de compliment dels drets lingüístics dels parlants de cadascuna de les llengües usades tradicionalment en un territori diferents de la llengua oficial de l’Estat.

El Consell d’Europa estableix que l’informe reculli dades sobre la normativa i l’ús de cada llengua en l’ensenyament, la justícia, les administracions i els serveis públics, els mitjans de comunicació, les activitats i equipaments culturals, la vida econòmica i social, i els intercanvis transfronterers.

Aquests informes són analitzats i contrastats in situ per un grup d’experts. Posteriorment, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa publica tant els resultats d’aquesta verificació com les recomanacions que se’n deriven.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Sebastià Sardiné T., fa 6 mesos
Tenim mil fronts obers, politics, administratius, judicials, policials, fiscals, socials, empresarials, culturals... esmerçant-hi massa temps i recursos. Fent efectiva la república nomes en tindriem un. Seriem mes efectius i eficaços. ERC-JxCat esguitanyats ens fan mal i allarguen l,agonia x interessos de partit i de politics professionals. Tots a una, o llista civica transversal amb principal
objectiu, fer efectiva la república.
Valoració:5menosmas
Per Inexcusable, fa 6 mesos
L'OCB no pot fer el ridícul i no pot estar pendent de fer quedar bé un partit o un altre. Ha de vetllar per la seva trajectòria. No pot acceptar cap premi que arribi de la mà de cap actor polític, ara el govern espanyol, representant de l'Estat opressor.
Valoració:4menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente