Plataforma per la Llengua i Òmnium Cultural s'han reunit aquest dilluns amb un comitè d'experts del Consell d'Europa per a traslladar-los que l'Estat espanyol «incompleix els compromisos internacionals adquirits» en la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (Celrom).
La trobada amb el comitè d'experts es fa cada cinc anys amb l'objectiu de «verificar que Espanya compleix els compromisos de la Celrom que va ratificar en 2001 i que mai ha arribat a complir», han informat les entitats en un comunicat posterior a la reunió.
En la reunió, que s'ha celebrat en la Conselleria de Cultura de la Generalitat, han estat representants de la Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, la Fundació.cat, la Coordinadora d'Associacions per la Llengua Catalana (CAL) i la Associació de Publicacions Periòdiques en Català (Appec).
Els experts també s'han reunit amb representants de la Secretaria de Política Lingüística i de les conselleries d'Educació, Salut i Justícia de la Generalitat; amb la síndica d'Aran, Maria Vergés; i amb la síndica de Greuges, Esther Giménez-Salines.
Han transmès als experts la seva preocupació perquè es garanteixi l'aprenentatge en català a l'escola i es compleixi la carta, «en un escenari de sentències que imposen el castellà a l'escola i en un context en el qual el català, a la pràctica, ja ha perdut pes com a llengua vehicular».
Els experts han mostrat interès per a saber quina responsabilitat té l'administració pública i se'ls ha lliurat un informe, elaborat per les entitats, on s'enumeren els «incompliments» que s'han fet de la carta de llengües minoritàries.
«Es vulneren drets»
Se'ls ha demanat que reconeguin l'especificitat catalana i es proposi una solució que permeti el «dret d'estudiar immersivament en català», ja que asseguren que no es concreta en la carta, i han demanat crear la Agència d'Avaluació i Prospectiva de l'Educació prevista en la Llei d'Educació de Catalunya (LEC).
En l'informe s'apunta a les mancances que consideren que té el català en sectors com la justícia, l'administració pública, la sanitat i els equipaments culturals, en el sentit de poder rebre les notificacions en català, i s'alerta que «s'estan vulnerant els drets de la població catalanoparlant».
A més, s'apunta al fet que la falta d'oficialitat del català en institucions europees provoca «l'exclusió del català de la plataforma En línia Language Support (OLS) del programa Erasmus+, el programa Juvenes Translatores o el CV Europass».
A més de la reunió d'aquest dilluns, on s'ha abordat la situació a Catalunya, també es faran dues trobades més aquest dimarts per a tractar la situació a les Balears i al País Valencià.
