No hi ha cap impediment legal perquè el català esdevengui la 25a llengua oficial de la Unió Europea. Aquesta és la principal conclusió de l'informe jurídic internacional sobre l'oficialitat del català a la UE, presentat per la Plataforma per la Llengua a Brussel·les.

Aquest document ha estat elaborat per experts de reconegut prestigi internacional en l'àmbit del dret i del règim lingüístic europeu: Karen McAuliffe, professora de Dret i Llengua a la Universitat de Birmingham, i Takis Tridimas professor de Dret Europeu al King's College de Londres i codirector del Centre de Dret Europeu en aquest institució. L'informe ha estat coordinat pel jurista Pol Cruz-Corominas.

Aquest és el primer informe jurídic del món acadèmic en què s'analitza la petició d'oficialitat del català feta pel govern espanyol al Consell de la UE aquest agost. De fet, no hi ha ningú a l'àmbit acadèmic del dret europeu que sostengui que el català no compleix els requisits legals necessaris per ser una llengua oficial de la Unió Europea.

En aquest treball, encarregat i impulsat per la Plataforma per la Llengua, s'analitzen els principals punts que giren al voltant de la qüestió legal sobre l'oficialitat del català: si cal ser llengua oficial en un estat membre per ser oficial a la UE; si és necessari ser una llengua oficial en tot el territori d'un estat membre o n'hi ha prou amb ser-ho només en una part, i si és imprescindible que la llengua en qüestió estigui prèviament esmentada als Tractats o no per poder ser oficial.

Després que el Govern espanyol anunciés que assumiria els costos addicionals derivats de l'oficialitat del català a la UE, una de les qüestions principals és l'encaix legal d'aquest reconeixement. Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua ha impulsat aquest estudi.

Discrepàncies amb el Consell de la UE

A l'informe, els coautors critiquen la posició del Consell de la UE del 2004, quan va ser restrictiu amb una petició de semi-oficialitat pel català posant de relleu que no era una llengua esmentada als Tractats.

Els autors consideren que aquella decisió mancava de base legal i venia motivada per interessos polítics, tal com ja havien afirmat altres juristes d'aquest àmbit, i subratllent que el Tractat actual és diferent (més inclusiu amb llengües com el català) i que, per tant, una resposta semblant ara encara té menys cabuda legal.

L'entitat ha fet arribar l'informe a totes les representacions permanents i viatja aquest dijous a Madrid per a presentar l'informe a una de les ambaixades amb les quals han estat mantenint convereses aquests dies.

Conseqüènies de la no oficialitat

A més, també s'analitzen les conseqüències negatives que tendria una hipotètica resposta desfavorable. D'una banda, implica la 'desoficialització' del català en certs àmbits en el seu propi territori. D'altra banda, perjudica el principi de bona administració d'acord amb la definició que li dona la Carta de Drets Fonamentals de la UE quan aquest mateix principi s'aplica a escala catalana, i segons el qual un ciutadà ha de poder-se comunicar en tota circumstància amb les institucions en qualsevol de les llengües oficials.

A la roda de premsa de presentació a Brussel·les, el coordinador d'aquest informe, Pol Cruz-Corominas, ha destacat la paradoxa que suposaria, per tant, una denegació de l'oficialitat amb les proclames de la UE de fomentar el multilingüisme i protegir les anomenades llengües regionals.

Per la seva banda, l'autor de l'informe i professor del King's College de Londres, Takis Tridimas, ha explicat que el Consell de la UE té tota la discrecionalitat per decidir quines són les llengües oficials i que no hi ha cap impediment legal perquè el català pel català. En aquest sentit, la professora de la Universitat de Birmingham, Karen McAuliffe, ha remarcat la flexibilitat del règim lingüístic de la UE i com s'ha adaptat a les seves necessitats polítiques i pragmàtiques.

El president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha explicat que l'entitat ja ha fet arribar l'informe a totes les representacions permanents europees i que l'entitat es reunirà aquest dijous a Madrid amb una ambaixada per a explicar aquest informe.