Aquest dimecres, al Col·legi de Metges de Barcelona s'ha presentat el manifest Compromís Cívic per l'oficialitat del català coincidint amb les negociacions que ha de dur a terme l'Estat espanyol perquè el català sigui inclòs com a llengua oficial de la Unió Europea el proper dia 19 de setembre.

Les entitats signants d'aquest compromís, entre les quals la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l'Obra Cultural Balear, el Futbol Club Barcelona, el Col·legi de Metges de Barcelona, les Cambres de Comerç de Barcelona i GIrona i les patronals Fundació d'Empresaris de Catalunya - FemCAT i CECOT, han insistit en la importància que la llengua esdevengui oficial per les conseqüències que això té en el dia a dia dins del domini lingüístic català. El compromís ha estat llegit per la periodista valenciana Nerea San Félix.

També han celebrat que el Govern espanyol, empès per la negociació política, hagi presentat formalment una sol·licitud que esmena en la bona direcció l'article 1 del Reglament 1/1958 (que estableix quines són les llengües oficials) i, a més, han responsabilitzat l'executiu del resultat del debat i l'eventual votació del dia 19 en el si del Consell de la UE.

En el Compromís Cívic per l'oficialitat del català, les entitats també interpel·len el govern de l'Estat perquè expliqui que l'oficialitat no presenta cap impediment legal.

El text també recorda que «l'Estat espanyol presideix fins a finals d'any el Consell de la UE, que és l'òrgan responsable de modificar el Reglament 1/1958 (...). Això dona força de negociació a l'Estat per tal d'aconseguir que els diferents estats votin a favor de l'oficialitat». La primera oportunitat és la reunió del Consell de la UE que se celebrarà el 19 de setembre. Aquesta és una oportunitat històrica per aconseguir que la 13a llengua més parlada d'Europa, amb més de deu milions de parlants i amb presència en tres Estats diferents de la Unió Europea, esdevengui la 25a llengua oficial.

Les entitats signants del manifest han reivindicat que l'oficialitat «no és una petició merament simbòlica. L'oficialitat d'una llengua a la Unió té conseqüències directes en l'ús i en la projecció dins del seu domini lingüístic». Cal recordar que la normativa europea deixa les llengües no oficials fora de molts àmbits. Així doncs, el català «passaria a ser més útil i necessari en diversos àmbits laborals, creant un cercle virtuós en favor del seu aprenentatge. Els beneficis de l'oficialitat són molts, i implicarien millores palpables pel que fa a la salut de la llengua».

El dia 5 es feia públic que l'oficialitat del català es debatrà a la sessió del Consell de la Unió Europea que tindrà lloc el 19 de setembre. Aquell dia es debatrà i eventualment es votarà sobre si la llengua catalana passa a ser oficial a la Unió Europea. Cal tenir present que el Consell no ha tombat cap de les 1.128 votacions de l'última dècada. En aquest sentit, el president de la Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ha recordat que «cal la unanimitat de tots els estats» en aquesta votació i que "de cap manera seria una consolació" que aquesta votació no arribés a bon port però es permetés parlar en català a l'Eurocambra.

El català, llengua oficial ara!

El passat mes de febrer, nou entitats d'arreu del domini lingüístic -la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, l'Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, La Intersindical, la Cambra de Comerç de Barcelona, l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Fundació d'Empresaris de Catalunya - FemCAT i l'Obra Cultural Balear de Formentera- varen impulsar el manifest El català, llengua oficial ara! Al text es reclamava al Govern espanyol que sol·licités el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea. En pocs dies, al manifest s'hi varen adherir desenes d'entitats, entre les quals trobem el Barça, Escola Valenciana, la CECOT, la Universitat de Girona, les Cambres de Comerç de Girona i Terrassa, el Col·legi de Metges de Barcelona, l'Hospital Clínic, La Bressola i Softcatalà, per citar-ne algunes.