Abans que es fessin públics els primers casos de COVID-19, un algoritme basat en la intel·ligència artificial (IA) desenvolupat per una companyia del Canadà ja havia detectat l'existència d'un nou virus que es propagava per la ciutat xinesa de Wuhan. Aquesta mostra del potencial de les noves tecnologies aplicades a la predicció d'epidèmies del futur ha dut un grup d'investigadors de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i de la Universitat de les Illes Balears (UIB) a fer servir la intel·ligència artificial per investigar nous models de predictibilitat i avaluar la perdurabilitat en el temps de les conseqüències de les crisis sanitàries.

«La crisi sanitària provocada per la COVID-19 ha posat de manifest la vigència de les epidèmies. Sabem que n'hi haurà més en el futur, però no sabem com seran. En canvi, sí que tenim molta informació útil sobre les del passat», explica Joana Maria Pujadas Mora, professora dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC i una de les investigadores principals del projecte de recerca EPI-DESIGUAL juntament amb el doctor Pere Salas Vives, professor del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la UIB.

L'equip que dirigeix Pujadas proposa d’utilitzar la intel·ligència artificial, mitjançant l'aprenentatge automàtic (machine learning) i el processament de llenguatge natural (natural language processing), per a l'anàlisi massiva de dades històriques. «Les ciències socials —i, entre aquestes, la demografia històrica— són indispensables per avançar en la predicció i la lluita contra les epidèmies, així com per valorar-ne les conseqüències», assegura la investigadora.

En el marc d'EPI-DESIGUAL, finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i que té la col·laboració del Centre d'Estudis Demogràfics, s'analitzaran informacions textuals de diaris oficials i premsa diària publicades entre els anys 1820 i 1960 i relatives al còlera, la grip de 1918 i la pesta a Catalunya i les Illes Balears. «El passat és el millor banc de proves per prevenir i preparar l'arribada de crisis sanitàries del futur, que malauradament continuaran apareixent, afavorides per la globalització, l'increment de la interacció entre humans i animals, l'augment de la urbanització i el canvi climàtic», remarca la investigadora de la UOC.

Actualment, els 14 investigadors que participen en el projecte recopilen tota la informació d'arxiu disponible per, després, poder-la analitzar. El projecte tindrà una durada de tres anys i, un cop acabat, els resultats es divulgaran a revistes científiques de primer nivell, entre altres publicacions i accions de difusió.

Doble objectiu: millorar la predictibilitat i determinar la perdurabilitat

L'objectiu d'aquest projecte de recerca és doble. D'una banda, cerca innovar en els models de predictibilitat i desenvolupament de les epidèmies. De l'altra, vol avaluar la persistència dels efectes de les epidèmies a curt, a mitjà i a llarg termini en termes de desigualtat socioeconòmica, i tenir en compte les desigualtats relacionades amb la salut i els comportaments demogràfics des d'una perspectiva de gènere. «Volem determinar, per exemple, quins efectes tenen les pandèmies en la natalitat», especifica Pujadas.

La finalitat última és contribuir a la millora de la presa de decisions per part de l'administració pública per poder aplicar mesures pertinents i eficaces en la lluita contra les epidèmies. Alhora, es persegueix que les polítiques públiques relacionades amb la salut ajudin a disminuir les desigualtats econòmiques. De retruc, els resultats del projecte contribuiran al nou paradigma d'anàlisi de dades, que cerca comprendre la realitat a partir de grans quantitats de dades que poden ser estructurades o no. Molts autors pronostiquen que les recerques científiques com EPI-DESIGUAL, basada en la ciència de dades i els resultats de la qual seran altament innovadors, reemplaçaran el raonament inductiu que impera en la ciència actual.