La Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dimarts que l'any 2022 les queixes per discriminacions lingüístiques a la sanitat pública valenciana pràcticament s'han triplicat respecte de l'any anterior. Si el 2021, l'entitat va tenir coneixement de 6 casos greus, el 2022 aquests casos es varen incrementar fins a 17. L'ONG del català considera que l'absència de requisit lingüístic per a accedir als llocs de treball de l'àmbit sanitari és «nociva per a la qualitat de l'atenció sanitària dels valencianoparlants» i demana a la Generalitat Valenciana que intervengui per a fer complir la llei i recordar als professionals el dret dels pacients a ser atesos en català.
En el darrer any, l'entitat ha gestionat queixes per discriminacions lingüístiques a Alacant, Alfafar, Alzira, Benifaió, Benilloba, Castelló, Dénia, el Pinós, Elx, Gata de Gorgos, la Vila Joiosa, Quart de Poblet, Sagunt i Vinaròs i, en el cas de València, al Centre de Salut de Campanar i als hospitals Clínic, La Fe i General.
Un dels casos més recents, no publicat fins ara, es va donar a Castelló de la Plana, on un ciutadà va acudir a un centre d'urgències amb el seu fill, que notava un malestar general, i en adreçar-se a la facultativa, aquesta els va exigir que parlessin en castellà o no els podria fer la consulta. El ciutadà va intentar defensar el seu dret de parlar català i es va oferir per a traduir-li allò que no entengués, però la metgessa s'hi va negar i va afirmar: «O me habla en castellano o tendrá que salir fuera», En tornar a fer valdre els seus drets lingüístics, la metgessa els va fer fora i va fer que un altre metge s'encarregués de la consulta, de manera que es va endarrerir l'atenció mèdica.
Un altre cas recent que tampoc no s'havia fet públic fins ara és el d'una metgessa del Centre de Salut de Benifaió (Ribera Alta), gestionat per la Generalitat Valenciana, que va interrompre la consulta telefònica d'una pacient per a exigir-li que canviés de llengua. La dona, per tal de conèixer el resultat d'un diagnòstic de salut, va haver de renunciar a parlar en la seva llengua i va acabar parlant castellà a la doctora.
Durant tota la legislatura, la Plataforma ha demanat a la Conselleria de Sanitat i a les direccions dels centres de salut valencians que s'informi els professionals del deure de garantir el dret de la ciutadania d'expressar-se en català i rebre resposta en la mateixa llengua, tal com assenyala la Llei d'ús i ensenyament del valencià. A més, l'entitat va impulsar el 2020 la campanya 'Sanitat en valencià', que demana una normativa sobre la capacitació lingüística del personal sanitari i fa una proposta de protocol per garantir l'atenció sanitària en valencià. No obstant això, fins ara l'executiu valencià ha ignorat les peticions de l'entitat.
Pel que fa a l'augment de queixes per discriminacions en aquest sector, la Plataforma per la Llengua considera que pot tenir a veure amb un augment de la consciència lingüística dels pacients, però també amb la falta de voluntat de certs professionals de fer servir el català. Per a l'entitat, a més, la Generalitat s'ha relaxat en l'objectiu d'implementar el requisit lingüístic en l'àmbit sanitari i lamenta que encara no es compti, ni tan sols, amb un decret que porti a desenvolupar-lo.
