cielo claro
  • Màx: 32°
  • Mín: 22°
32°

[MANIFEST] 'El català, llengua oficial ara!'

210075

Nou entitats dels Països Catalans han presentat aquest dilluns a la Universitat de les Illes Balears (UIB) un manifest per a exigir al Govern espanyol que faci oficial el català a la Unió Europea.

Aquest juliol, l’Estat espanyol assumirà la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. Aprofitant aquest esdeveniment, entitats representatives del món econòmic i social d'arreu del domini lingüístic s'han unit per a reclamar al Govern que mogui fitxa per fer del català una llengua oficial de la Unió. Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear, Obra Cultural Balear de Formentera, Acció Cultural del País Valencià, la Intersindical-CSC, la Cambra Comerç de Barcelona, l'Institut d'Estudis Eivissencs i la Fundació d'Empresaris de Catalunya - FemCAT.

Els impulsors del manifest són la Plataforma per la Llengua, Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià, l'Obra Cultural Balear, l'Obra Cultural Balear de Formentera, l'Institut d'Estudis Eivissencs, la Intersindical-CSC, la Cambra de Comerç de Barcelona i la Fundació FemCAT. Les entitats que vulguin adherir-se al manifest han d'enviar un missatge a info@oficialitatara.cat.

El manifest 'El català, llengua oficial ara!'

Les entitats impulsores i els signants d’aquest manifest reclamem al Govern espanyol que sol·liciti el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió Europea
El català és la 13a llengua de la Unió Europea en nombre de parlants, i el seu domini lingüístic abasta tres dels seus estats membres, però no està reconeguda com a llengua oficial de la Unió. Per contra, llengües amb molts menys parlants, com el finès, el danès, el maltès, o el gaèlic —en aquest cas, amb 260.000 parlants—, sí que formen part del club de les vint-i-quatre llengües oficials de la Unió Europea. Aquesta diferència en la protecció de les llengües europees respon a la voluntat política dels estats membres.

El Reglament núm. 1 del Consell de la Unió Europea de l’any 1958 llista quines són les llengües oficials de la Unió. A voluntat dels estats, aquest reglament ha estat modificat en set ocasions, fet que ha permès passar de les onze llengües oficials que hi havia l’any 2000 a les vint-i-quatre que hi ha actualment. No cal la modificació de cap tractat perquè el català passi a ser una llengua oficial de la UE.

L’oficialitat no és una qüestió menor: suposa un instrument legal i polític per protegir les llengües petites i mitjanes, així com les minoritzades, davant la pressió creixent de la globalització i de les noves tecnologies i formes de comunicació.

Cada any, les institucions europees aproven reglaments o directives que regulen aspectes de caràcter lingüístic i, sigui de manera directa o bé a través dels estats membres que han de transposar aquestes normatives, en molts casos estableixen que determinats preceptes o obligacions hauran de fer-se en alguna de les llengües oficials de la Unió Europea. Sense anar més lluny, només el 2022 es van aprovar 47 disposicions normatives amb requeriments de caràcter lingüístic que suposaven l’exclusió automàtica del català pel fet de no ser una llengua oficial de la UE.

La discriminació del català —anomenat ‘valencià’ a l’Estatut d’Autonomia d’aquesta Comunitat Autònoma— a la legislació és, doncs, un dels greuges més evidents fruit de la manca d’oficialitat a Europa, i aquest fet dificulta l’ús normal del català als territoris de parla catalana. Però no només això: aquesta situació també comporta la minva en el prestigi de la llengua i la vulneració dels drets lingüístics dels parlants. Sense anar més lluny, actualment, ni ciutadans ni representants públics no poden utilitzar el català a les institucions en un pla d’igualtat amb la resta de vint-i-quatre llengües oficials de la Unió.

La llengua catalana, com les altres llengües de la UE, és una aportació singular insubstituïble al patrimoni cultural europeu. Els signants d’aquest manifest posem en relleu l’anomalia que suposa que la 13a llengua de la Unió en nombre de parlants no compti amb el mateix reconeixement que moltes de les altres llengües europees amb menys parlants. No és lògic, no és acceptable, i és contrari al principi fundacional europeu de protecció del multilingüisme, consagrat a l’article 3 del Tractat de la Unió Europea i a la Carta de Drets Fonamentals de la UE.

A més, els signants també manifestem que aquest greuge es produeix malgrat que moltes d’aquestes altres llengües oficials ja compten amb espais d’exclusivitat que, a diferència del català, els garanteixen una vitalitat plena. És a dir, llengües amb menys parlants i sota menys pressió que el català disposen d’una protecció legal superior a la de la nostra llengua, i això es produeix per una estricta qüestió de voluntat (o manca de voluntat) política.

En aquest mateix sentit, cal recordar que l’informe final de la Conferència sobre el Futur d’Europa celebrada l’any passat —i que ha estat un dels processos participatius més importants de la història de la UE— reclama més protecció per les anomenades “llengües regionals”, com és el cas de la catalana.

Aquest any 2023 l’Estat espanyol assumirà la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea. Espanya guanyarà, doncs, influència i visibilitat entre la resta de socis europeus, i tindrà més capacitat per dur a l’agenda europea temes que siguin del seu interès. És per això, i per les raons exposades en aquest manifest, que reclamem al Govern espanyol que, durant aquest any, sol·liciti al Consell de la Unió Europea el reconeixement del català com a llengua oficial de la Unió, d’acord amb el Reglament núm. 1 pel qual es fixa el règim lingüístic de la Comunitat Econòmica Europea, que regula i estableix quines són les llengües oficials del club europeu.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Lluís Felipe Lorenzo García, fa dervers d'un any
França té la clau. Si demana que qualsevol versió del gal·loromànic sigui oficial a la U.E., bàsicament el francès, el català i l'occità, llavors qualsevol catalanoparlant podrà adreçar-se en català a la UE. Per la seva banda, França guanyaria influència als països catalans. Salut.
Valoració:0menosmas
Per Alerta!, fa dervers d'un any
El PSOE, aliat de Compromís i Més, no ho permetrà. Vius, idò!
Valoració:4menosmas
Per antoni gilabert vall, fa dervers d'un any
es la meva llengua
Valoració:5menosmas
Per Prou, fa dervers d'un any
Llengua sense estat
Valoració:6menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente