algo de nubes
  • Màx: 15°
  • Mín: 11°
15°

La Plataforma per la Llengua explica a Irlanda la dificultat perquè les campanyes turístiques abandonin noms com Palma de Mallorca i Ibiza

206579

La Plataforma per la Llengua ha intervengut aquesta setmana passada al 6è Fòrum de Regions Minoritàries Europees que organitza la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN). El fòrum, que s'ha celebrat a Galway (Irlanda) entre dijous 10 i dissabte 12 de novembre, ha abordat el paper que tenen les llengües minoritzades per a diferenciar el territori i atreure inversors i turisme.

Òscar-Adrià Ibàñez, cap de l'àrea de Drets Lingüístics de l'entitat, ha estat un dels ponents del panell dedicat a les empreses i al turisme en regions amb minories lingüístiques o culturals, i ha presentat diverses experiències dels territoris de parla catalana en què es fa servir la llengua per promocionar-se turísticament. El representant de l'entitat ha coincidit al fòrum amb Éamon Ó Cuív, exministre i parlamentari irlandès, i amb representants de l'Institut del Frisó Septentrional d'Alemanya, l'Observatori de la Cultura Gallega, el Moviment Cultural i Educatiu Macedoni de Grècia, l'Institut Romanès d'Estudi de les Minories, l'Assemblea Sueca de Finlàndia, el Consell Nacional Serbi de Croàcia, l'Institut Cultural de Bretanya o la Generalitat Valenciana, a més de l'agència pública irlandesa Údarás na Gaeltachta, que s'encarrega de dinamitzar les àrees on es concentren més parlants de gaèlic irlandès.

En la seva intervenció, el representant de l'ONG del català ha lamentat que la promoció de molts indrets, impulsada durant el franquisme, fes servir durant molts anys el nom en castellà de les localitats i ha constatat la dificultat que hi ha ara perquè les campanyes turístiques abandonin noms com Palma de Mallorca i Ibiza i optin pels originals Palma i Eivissa.

Tanmateix, més enllà d'aquests casos, Òscar-Adrià Ibàñez ha recordat que són moltes les iniciatives en què es reivindica la llengua per atreure turisme. El Consell Comarcal del Matarranya, a la Franja de Ponent, promociona el territori en català per atreure catalanoparlants. Passa el mateix a l'Alguer, en què molts elements turístics inclouen l'adjectiu català al nom, i també a la Catalunya Nord, en què l'organisme públic de promoció turística té el web en català, un fet que, com ha explicat Ibàñez, «és estrany a França, perquè no acostuma a tenir els webs en llengües que considera regionals».

El representant de l'entitat ha defensat que «si fas servir no només la llengua local, sinó fins i tot el dialecte local, transmets que ets més 'autèntic'», i ha posat l'exemple de la cursa de "s'è", a Mallorca, o de la promoció turística de Begur, que aposta, a l'eslògan ('Begur, es teu poble'), per l'article salat, un tret característic del dialecte local.

En la seva intervenció, Ibàñez també ha fet referència a algunes iniciatives de la Plataforma per la Llengua. D'una banda, a la Guia CatNord, que permet trobar establiments que atenguin en català a la Catalunya Nord i que pot afavorir el turisme de persones catalanoparlants. D'altra banda, a la guia BCN Off Track, una guia per als turistes que visiten Barcelona que fa èmfasi en la realitat lingüística de la ciutat i que els ofereix un petit recull de paraules en català.

El turisme, un element amb impacte lingüístic

El 6è Fòrum de Regions Minoritàries Europees també ha permès reflexionar sobre l'impacte econòmic i demogràfic que pot tenir el turisme. En el cas de l'Alguer, com ha explicat Ibàñez, l'arribada del turisme català va contribuir a fer que alguns algueresos recuperessin la llengua dels seus avis per interactuar-hi i, fins i tot, el cantautor Claudio Gabriel Sanna ha dedicat una cançó (Santa mare llengua) a Ryanair, que va impulsar el primer vol Girona - l'Alguer. Tanmateix, el turisme també s'ha fet servir per part de molts sectors contraris a la normalització de les llengües minoritzades com a excusa per a intentar excloure aquestes llengües del paisatge lingüístic.

En aquest sentit, en el marc del fòrum, Òscar-Adrià Ibàñez ha pogut conèixer l'experiència de les illes Aran, que formen part de la gaeltacht de Galway (una àrea protegida de parlants d'irlandès), on es té molt present que la vitalitat de la llengua i la capacitat de generar llocs de feina van de bracet. A les illes Aran, una cooperativa treballa per promoure econòmicament les illes, aturar-ne el despoblament i defensar-ne la llengua i la cultura locals.

Primer fòrum en què participa la Plataforma per la Llengua

Aquest ha estat el primer fòrum anual de la Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN) en què Plataforma per la Llengua ha participat des que n'és membre associat. L'entitat ja hi havia participat, el 2018, en una edició a Brussel·les dedicada a la migració, la cooperació i la integració, però aleshores n'era membre de suport, fet que no li permetia encara votar a l'assemblea de delegats de la FUEN.

Des d'aquest octubre, però, Plataforma per la Llengua ja n'és membre associat, un pas previ per ser admès com a membre ordinari, una condició que haurà d'esperar, com a mínim, dos anys, però que li permetria tenir fins a sis vots a l'assemblea anual de delegats.

La Unió Federal de les Comunitats Nacionals Europees (FUEN) és el principal defensor de les minories nacionals i els grups lingüístics autòctons d'Europa, i agrupa més de 100 organitzacions de 36 estats europeus. L'organització va néixer el 1949 a Versalles per donar un paper digne a les diferents nacions i minories després de la Segona Guerra Mundial, i darrerament ha coordinat iniciatives com el Minority Safepack, una iniciativa legislativa a escala europea per millorar la protecció de les minories. Actualment, FUEN és la veu de les minories nacionals, ètniques, lingüístiques i religioses a organitzacions internacionals com l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) o l'Organització de les Nacions Unides, en la qual té un estatus consultiu. A més, l'entitat té un estatus participatiu a la Unió Europea i al Consell d'Europa.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per JST, fa 13 dies
Quina mania contra el Palma de Mallorca. El nom oficial pot ser Palma, res a dir, però és molt aclaridor, en segons quins àmbits posar el "de Mallorca". Pot ser qui no surt física o mentalmet del redol no ho pot entendre
Valoració:-2menosmas
Per Escach, fa 14 dies
Com UH i DM. Que son incapaćos d' escriure BALEARS, Eivissa.
Valoració:1menosmas
Per Joan Miró Font, fa 15 dies
Es sector turístic és que s'irrita si sent o veu es nom Eivissa en català. Els causa urticària
Valoració:5menosmas
Per I totes les tv, fa 15 dies
Totes les televisions espanyoles, públiques i privades, denominen Palma de Malloca. D'Eivissa ja no en parlem: Ibiza. De vegades a TV3 també els he sentit dir Palma de Malloca.
Valoració:9menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente