El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha assegurat que és una anomalia que el poder judicial vulgui modificar el model d’escola catalana fixant un 25% de classes en castellà, «és impropi de societats democràtiques que els tribunals determinin com ha de treballar l’escola i alterin els plans ideològics» i ha afegit: «No hi ha cap país europeu on això passi, és una ingerència inacceptable del poder judicial».

Antich ho ha dit durant la taula rodona organitzada per Òmnium Cultural aquest dilluns a l’Institut d’Estudis Catalans, on l’entitat ha reunit lingüistes i experts en llengua per a debatre sobre el català i donar veu així a la comunitat científica. «No es pot frivolitzar amb aquest tema i creiem molt necessari escoltar els experts i tota la comunitat científica», ha dit Antich, perquè «el país s’hi juga molt amb el futur de la llengua». «Defensem que el català continuï sent la llengua vehicular i vertebradora del sistema educatiu, precisament perquè l’escola continuï sent un espai per la igualtat d’oportunitats i la cohesió social», ha afegit.

Sota el títol 'Ni una classe enrere!', Òmnium Cultural ha organitzat aquest dilluns una taula d’experts per a debatre sobre el català a l’escola. Amb l’objectiu d’escoltar la comunitat científica i de cercar el màxim consens a l’hora d’abordar qualsevol reforma legislativa, hi ha participat la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré, presidenta de l’IEC; Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació; Mònica Barrieras, professora universitària i membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades; i Avel·lí Flors-Mas, sociolingüista, professor universitari i investigador del Centre de Recerca en Sociolingüística i Comunicació de la UB.

Els experts coincideixen a definir el català com a llengua minoritzada, «això és una realitat innegable», segons el sociolingüista Avel·lí Flors-Mas, i afegeix que «si el debat educatiu no parteix de la situació de minorització de la llengua catalana, el debat no serà honest». Antoni Zabala, director de l’Institut de Recursos i Investigació per a la Formació, ho té clar, «és un disbarat imposar un percentatge d’aprenentatge de qualsevol llengua, la llengua s’aprèn en tot moment», i Flors-Mas rebla: «imposant un 25% de castellà, el tribunal demostra que té una concepció molt antiga de com funcionen les aules, per poc que hagis trepitjat una classe saps que no funcionen com a compartiments estancs». Al seu torn, la professora universitària i membre del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades, Mònica Barrieras, ha volgut deixar clar que «una llengua minoritzada no ha de se una llengua petita, de fet el català és una llengua mitjana pel que fa al nombre de parlants» però sí que «com a llengua minoritzada necessita l’escola per tenir oportunitats», i ha demanat no posar totes les responsabilitats en l’escola per fer créixer l’ús social del català, «és una responsabilitat col·lectiva de tota la comunitat». En aquest punt hi coincideix la presidenta de l’Institut d’Estudis Catalans, Teresa Cabré: «Ens hem de posar tots a treballar, tothom ha d’estar al peu del canó, escola, organitzacions, ciutadania… tothom», ha dit, «ha de ser un projecte de país o no ens en sortirem».