L'escriptor Joan-Lluís Lluís ha reclamat una actitud més combativa per a protegir la llengua també a Catalunya Sud, a través d'un fil publicat a Twitter. En aquest, ha explicat la seva experiència personal sobre el retrocés de la llengua i la importància del català per a ell i la seva vida.
Fent memòria de la seva infància, ha explicat el retrocés progressiu que ha vist de la llengua a Catalunya Nord: «Quan era petit sentia català a tot arreu, si bé ja era només la gent de més de 40-50 anys que el parlava. Avui, ha desaparegut», afirmant que malgrat que la situació sigui diferent al sud, també pot morir-hi o «residualitzar-se prou perquè ja no sigui cap problema per Espanya».
L'escriptor ha volgut avisar que «Espanya vol matar, o residualitzar, el català» i que avui hi ha una política de soscavar la llengua, la qual es troba «molt desprotegida pel fet de l'ofensiva general: política, judicial, mediàtica...». Sobre això, critica el caràcter festiu del qual es vol dotar les mobilitzacions en defensa de la llengua: «No tinc ganes de cantar, ballar o jugar: tinc ganes de cridar». I reclama que per a defensar la llengua cal mostrar-se «forts, units, decidits, combatius i, si cal, enrabiats contra una injustícia».
A més, ha recordat que «una llengua se salva parlant-la. Sempre. A tothom. I se salva exigint que el govern faci complir les lleis que la protegeixen. Una llengua necessita lleis i necessita parlants lleials i, quan cal, enrabiats. Diguem prou, collons!». Així com que «una llengua és molt més que un simple sistema de comunicació: és història, memòria, emocions, cultura i molt més». «Matar una llengua és un crim. I no perdonaré mai els que ens volen matar el català, siguin francesos o espanyols», ha afegit.
Per concloure, ha declarat que «Sóc el que sóc, en bé i en mal, gràcies en part a la llengua catalana i Catalunya», afirmant que la decisió de voler recuperar la llengua i mirar cap al sud és la més important de la seva vida. «I si faré, humilment, el que pugui al llarg de la meva vida per salvaguardar el català és també per agraïment».
Ja fa molts anys es periodista Llorenç Capellà criticava que a una diada sa gent anàs amb globus a sa mà i per aquesta raó s'acte no podia ser mai combatiu. En Joan-Lluís Lluís m'ho ha recordat