ERC, Junts, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG han sumat esforços per fer front a la nova llei de memòria democràtica, i presentar conjuntament diferents esmenes. El text legislatiu no compta amb els vots per ser aprovada: les formacions independentistes ja havien advertit que era «insuficient» i, per l'altra banda, hi ha una dreta i extrema dreta disposades a dinamitar-ho tot.

Les esmenes consten cinc textos consensuats. Primer de tot, proposen suprimir «el títol de Rei i els privilegis que del mateix es deriven tenint en compte que va ser atorgat per un règim il·legal", i restituir «de la titularitat de la Prefectura superior de policia de Via Laietana de Barcelona a la Generalitat de Catalunya, així com el Palau de la Cumbre a l'Ajuntament de Donostia». Pel que fa a la llei d'amnistia del 77, han suggerit que la norma «no impedeixi que els jutjats i tribunals investiguin, jutgin i imposin les penes corresponents a les persones responsables d'haver comès delicte de genocidi, lesa humanitat, delictes de guerra i altres greus violacions de drets humans», han concretat.

Finalment, volen un «reconeixement de la persecució cultural i lingüística» durant la dictadura, per fer front a la censura i els límits que es posaren durant el franquisme; a més a més, també volen reparar el dany als ateneus i associacions culturals i altres personalitats jurídiques i, per això, proposen l'establiment d'un mecanisme per al «reconeixement i reparació de l'espoli al qual van ser sotmeses aquestes institucions».

Aquestes formacions creuen que la llei no és suficient, i pe això han denunciat les mancances i dèficits del projecte del ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, Félix Bolaños. Consideren que «sense aquestes modificacions es continua perpetuant la impunitat sobre els crims del franquisme i els crims de lesa humanitat», han argumentat.

Per la seva banda, la resposta del PSOE d'aquest dilluns ha estat, sense canviar la seva posició manifestada al Congrés, que «avui en dia nosaltres respectem el pacte constitucional, la monarquia parlamentària, el paper de la figura de Felip VI, i per tant ara mateix per a nosaltres això no suposa cap debat», ha dit el portaveu de l'executiva, Felipe Sicilia. Així i tot, esperen arribar a un acord amb les formacions d'esquerres.