Les llistes d’espera han estat –i són encara– una arma llancívola utilitzada habitualment contra el govern autonòmic. Tothom s’aprofita d’aquesta mancança i sovint se’n fa demagògia. Les dades que ho sostenen són certes, les raons argüides no necessàriament.

Abans de la Covid-19, Catalunya era la tercera comunitat amb més temps d’espera per intervencions quirúrgiques, que no tinguin el caràcter de greus, per darrere de Canàries i Castella - la Manxa. També era la primera en proporció de població en espera de la intervenció afectada. Les altres comunitats de l’Euroregió (les Balears i País Valencià) estaven per sota la mitjana estatal. Tot i així, cal admetre la tendència decreixent després del pla de xoc posat en marxa a Catalunya el 2017.

Tot això té una clara relació amb el deteriorament progressiu que es va advertir des que es varen imposar les retallades i, pel que fa a Catalunya, amb la gestió controvertida d’un conseller que segons alguns va prioritzar la sanitat privada per sobre de la pública. Malauradament, no s’han publicat dades anteriors al 2016 pels dies d’espera, però és una evidència que varen incrementar-se a partir del 2011 perquè és un fet reconegut pels responsables de l’època.

El temps d’espera dels pacients en primera consulta d’atenció especialitzada també ha travessat moments realment crítics. En el cas de Catalunya, abans de la Covid era la segona comunitat amb major temps d’espera, quan al 2016 havia arribat a ser la primera. En canvi, les altres dues comunitats de l’Euroregió estan ben posicionades per sota de la mitjana, amb les Balears essent la tercera millor comunitat de l’Estat en aquest indicador. Novament una comunitat foral, Euskadi, figura en les posicions de capçalera amb menys temps d’espera.

Poden existir diverses raons que influeixin en el perquè de tot plegat com, per exemple, la importància del turisme, però no deixaria de ser un factor que agreujaria el principal: el finançament deficitari d’origen i unes retallades directament impulsades pel poder central que han carregat la major part de l’ajust sobre les comunitats autònomes.

Ara, amb els estralls a la sanitat pública i privada causada per la Covid-19, tot ha canviat molt, i ens cal esperar tenir noves dades per analitzar el període 2019-2021 i veure si les llistes d’espera per comunitats és semblant a la d’abans de la pandèmia o si les coses han canviat gaire. El que és segur és que l’infrafinançament que pateixen les Balears, Catalunya i País Valencià afecta directament la qualitat de la sanitat d’aquests territoris.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.