cielo claro
  • Màx: 25°
  • Mín: 14°
14°

Els presos polítics catalans tornen a tenir el tercer grau

Els presos polítics catalans, als quals se'ls ha tornat a concedir el tercer grau han sortit aquest divendres de les presons de Lledoners i Puig de les Basses. No obstant això, encara està pendent que es resolgui el tràmit pel que fa a Carme Forcadell.

Per tant, Junqueras, Turull, Romeva, Bassa, Forn, Rull, Cuixart i Sànchez passaran aquest cap de setmana a casa i podran participar en la campanya electoral. De dilluns a dijous hauran d'anar a la presó per dormir.

Dolors Bassa ha estat la primera a sortit aquest divendres i la resta (Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Jordi Turull, Quim Forn i Josep Rull) han més tard mostrant una pancarta en què es podia llegir 'Amnistia. Fem-nos lliures'.

El Departament de Justícia ha validat així la proposta de tercer grau feta per les juntes de tractament de les presons ja que d'aquí pocs dies tots els presos polítics hauran superat una quarta part de la condemna i que han passat sis mesos des del primer cop que varen assolir el règim de semillibertat, que va tombar el Tribunal Suprem.

En el cas de Carme Forcadell, el procediment ha anat més lent i es resoldrà en els pròxims dies. Es dona la circumstància que la presó de dones de Wad-Ras, on es troba Carme, està confinada per l'aparició d'un brot de Covid.

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos

"L’advocat i periodista eivissenc Felip Curtoys i Valls (1838-1916), també glossava la llibertat, agermanada, de les terres catalanes:



Eivissa, petit bocí
de la terra catalana
que arrancà la tramuntana
i enmig de la mar florí.



Quarteta que completà el cantautor Isidor Marí



Va florir i ara ja grana,
i arriba es temps de collir,
i enc que bufin tramuntanes,
tot comença a reverdir,
sa memòria, ses solanes,
ses feixes i es vells amics.



«Que som terra catalana
ja és ben fàcil d’advertir,
llevat que un tengui lleganyes
o cervell de ratolí.
Sa llengua mos agermana,
sa història no pot mentir (…)



I basta que mus separaren,
que molt més ens hem d’unir,
com es grans d’una magrana,
que no ens puguen despartir.
Entre germans ningú mana,
no ens podem desavenir.
Sa feina no serà vana
si arribam a aconseguir
sa llibertat sobirana
que un dia vàrem tenir
i es drets que junts defensàrem
lluitant contra en Felip V.»"



https://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/1-catalunya-catalans/

Valoració:1menosmas
Per De Salses a Guardamar, fa 9 mesos

"La proposta de Guia recull, així mateix, una llarga tradició d'ús ample del significant Catalunya. Com a exemple paradigmàtic, el mallorquí Gabriel Alomar es referia a 'tota la Catalunya' com a agrupació de la Catalunya continental i la Catalunya insular, tal com recull Gregori Mir en el llibre 'Sobre nacionalisme i nacionalistes a Mallorca'."



(Viquipèdia, article "Digueu-li Catalunya")



Aquí teniu la proposta de Josep Guia:



http://in.directe.cat/documents/digueu-li_catalunya.pdf

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos


Fragment del discurs, amb ortografia obsoleta, de Jeroni Rosselló en els Jocs Florals de Barcelona de 1873



"Tinga lo nom de Catalunya, sia Catalunya la terra tota ahont la
nostra llengua se parla, y no hi hage per tots nosaltres mes qu'una
sola pàtria y una sola llengua, y aquesta cobrarà en galania lo que
la pàtria crexerà en grandesa."

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos

«Si no fóssim un poble mateix amb Catalunya, si no estiguéssim lligats per un doble vincle de germanor i d'història, ho hauríem de voler ser. Però és que per molt que facem tanmateix ho som catalans. Com un qui negàs son pare, el delataria la fesomia que no es pot mudar fàcilment». Llorenç Riber (1909)




http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos

«Catalunya no se circumscriu a les quatre províncies de la divisió administrativa espanyola sinó que abraça totes les contrades on se parla la llengua del rei En Jaume». Miquel Ferrà (1932)




http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/258699

Valoració:3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos

--"El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència."




--«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:2menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos

«Seria profitós que ens posàssim d’acord per cercar un apropament vers aquells sectors que aspiren al reconeixement de la nacionalitat catalana a la que nosaltres pertanyem d’ençà que Menorca fou conquerida pels catalans». Tudurí Garcia (març de 1931)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)




http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos

«Veieu-la bé, la nacionalitat catalana, espargida i esquarterada a través de les costes llevantines d’Espanya i més enllà de la mar, i fins més enllà de la frontera francesa. Per sobre aqueixa total Catalunya ha passat un fibló de raons d’estat artificials, de dogmes i doctrinarismes pedantescs, pels quals se l’ha volguda junyir violentament a una raça estranya, se li ha volgut rompre la seva unitat íntima i nadiua, i fins s’ha declarat estranger a una part del solar originari». Gabriel Alomar (1931)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:4menosmas
Per transcriptor ||*||, fa 9 mesos

«Tot el meu passat que la història allunya
el tenyeix de glòria la Gran Catalunya
Jo sóc mallorquí i és la meva glòria
esser català per la meva història!» Pere Capellà (1935)



http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:3menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 2
Siguiente

Comenta

* Camps obligatoris