cielo claro
  • Màx: 28°
  • Mín: 21°
22°

La crisi iniciada el 2007-2008 ha acostat les taxes d’ocupació d’homes i dones

La dona, més integrada en el mercat de treball a les Balears i Catalunya

Gràfic: Informe EuroMedi / Fundació Vincle

Malgrat que, en general, les diferències en la incorporació de la dona al món del treball s’han reduït molt amb el pas del temps, i molt especialment a partir de la crisi iniciada el 2008, encara es pot afirmar que existeixen importants diferències depenent dels territoris. El que es mesura en el gràfic que es mostra a continuació és la diferència entre les taxes d’ocupació (població ocupada sobre població en edat de treballar) entre homes i dones en els tres territoris de l’Euroregió Mediterrània i la mitjana espanyola. Per tant, com més gran sigui la dita diferència més important és la diferència de gènere.

El gràfic mostra tant les diferències entre territoris com la tendència general. S’hi pot apreciar com la tendència és clarament decreixent fins al final de la crisi iniciada el 2007-2008. És a dir, es produeix una clara aproximació de les taxes d’ocupació entre homes i dones. Aquesta tendència passa a ser molt aguda durant la crisi fins a estabilitzar-se en aquests darrers anys de recuperació i abans de l’arribada de la Covid-19 (les dades del gràfic es tanquen fins a finals del 2018). La tendència a la progressiva igualació de l’ocupació entre homes i dones és motivada principalment per una major disminució de l’ocupació entre els homes.

Aquesta evolució que ha acostat les taxes d’ocupació entre homes i dones s’explica per l’esclat de la primera crisi econòmica i la transformació del model productiu. Els homes, millor pagats i més situats en sectors fortament colpits per la crisi (construcció), han patit més les conseqüències de la reestructuració econòmica. Les dones, sovint pitjor pagades i amb treballs més precaris, han aguantat millor el sotrac. Aquest evolució s’ha mantingut en els tres territoris de l’Euroregió.

Les diferències entre territoris poc o molt s’han anat mantenint. Catalunya i les Illes Balears presenten tradicionalment una major integració de la dona i, per tant, una menor diferència en el gràfic. En el cas de les Balears sempre hi ha una major variabilitat que provoca la temporalitat de la seva principal activitat econòmica, la turística, abans que arribés la crisi provocada per la Covid-19. Per contra, València evoluciona segons la mitjana estatal en uns nivells més recents de menor integració de la dona.

Tota aquesta informació la podeu trobar, més ampliada, en l’Informe EuroMedi. Anàlisi de les potencialitats de l’Euroregió Mediterrània i de les limitacions que li són imposades, publicat per la Fundació Vincle i que trobareu a les llibreries. Podeu llegir la versió reduïda de l’informe aquí.

COMENTARIS

De momento no hay comentarios.

Comenta

* Camps obligatoris