Aquests passats dies una onada de protestes ha voltat i revoltat el món amb el lema 'Black Lives Matter' ('les vides dels negres són importants'). L'espurna que va encendre les mobilitzacions va ser l'assassinat del ciutadà afroamericà, George Floyd, asfixiat per un agent de policia blanc a Minneapolis.

Entre les accions més espectaculars que s'han fet en el marc d'aquestes protestes, hi ha l'enderrocament de diverses estàtues de Cristòfol Colon a Saint Paul, a Minnesota, a Richmond (Virgínia) i a Boston (Massachusetts), als EUA. El mimetisme s'ha propagat per altres ciutats del món i, en alguns casos les estàtues de colonitzadors o esclavistes han tengut la mateixa sort que les de Colon, en altres casos s'ha obert un intens debat sobre què cal fer amb les estàtues i monuments que poden resultar ofensius per alguns col·lectius.

Estàtua de Juníper Serra a Palma

A la plaça de Sant Francesc de Palma, davant la façana de la imponent basílica de Sant Francesc, s'aixeca, majestuós, el monument a Fra Juníper Serra, creat el 1965, per l'artista d'origen basc, Horacio de Eguía.

Es tracta d'una escultura de bronze, de 3,3 m d'alçada, que representa un Juníper Serra alçant una creu cristiana mentre posa la seva mà en un jove indígena mig nu.

L'estàtua va ser encarregada el 1962 per a la celebració del 250 aniversari del naixement del frare petrer, però no va poder ser acabada fins a 1965, any en el qual va començar una curiosa peregrinació per diversos punts de Palma: Ajuntament, aeroport, recinte firal d'IFEBA i, finalment, l'actual localització.

Juníper Serra, de Petra a Califòrnia i de frare a sant

Juníper Serra (Petra, 24 de novembre de 1713 – Carmel, Califòrnia, 28 d'agost de 1784) fou un frare franciscà que fundà la missió de l'Alta Califòrnia. És venerat com a sant per l'Església Catòlica

El seu nom era Miquel Serra Ferrer, però prengué el nom Juníper, o Ginebró, en esdevenir frare franciscà. Doctorat en teologia per la Universitat Lul·liana de Palma, el 1749 salpà amb 20 franciscans més cap a Nueva España (Méxic) per fer de missioner.

El 1767 Carles III havia ordenat l’expulsió dels jesuïtes de les missions de la Baixa Califòrnia, que foren encomanades als franciscans. Un any després, Serra, juntament amb 15 missioners franciscans més, s’embarcaren a l’expedició a la península de Califòrnia comandada per Gaspar de Portolà. Considerat ‘l’apòstol de Califòrnia’, Juníper fundà entre 1769 i 1784 fins a nou missions, entre les que destaquen San Diego de Alcalá, actual San Diego o San Carlos de Monterrey, actual Monterrey.

Fra Juníper Serra fou canonitzat el setembre de 2015 pel Papa Francisco, la qual cosa va generar una forta polèmica entre els membres dels pobles nadius de Califòrnia per les terribles conseqüències que varen provocar als seus avantpassats l’establiment de les missions als nous territoris ocupats.

Homenatges a Petra, Palma, Califòrnia, l’Havana... i el Capitoli

La figura de sant Júniper Serra, és venerada a diferents parts del món. A Petra s'hi conserva la seva casa natal i hi ha un monument en el seu honor a Bonany. Nombrosos carrers, escoles o accidents geogràfics duen el seu nom a Califòrnia, la seva estàtua és també una de les dues figures que representen l’Estat californià al Capitoli de Washington. I la mateixa estàtua que s'alça a Palma, també és a la ciutat cubana de l’Havana, donació a la ciutat del grup Iberostar.

Què s'ha de fer amb l'estàtua Palma?

La figura de Juníper Serra és polèmica des de fa molts anys, hi ha qui considera que les missions que va crear varen ser positives per als indígenes i que, a part de la seva tasca difusora de la fe cristiana, també va ensenyar als indígenes mètodes agrícoles i ramaders que els varen ajudar a millorar les condicions de vida.

Els indis californians actuals no ho veuen així. Dies abans de la canonització de Juníper Serra, Valentin López, portaveu de la plataforma que agrupa diverses tribus índies de Califòrnia va manifestar que Serra va ser «el principal autor de l'opressió dels nostres avantpassats. Ell va instituir polítiques brutals, reglaments i sistemes per a la captura, esclavització i tortura dels indígenes».

Segons els natius californians, «el sistema de la missió de Serra va donar com a resultat la mort de més de 100.000 indis de Califòrnia i l'extermini de moltes tribus de Califòrnia. Ell i els seus companys frares varen destruir la cultura, les creences espirituals i el medi ambient dels nostres avantpassats».

Pere Fullana: «Palma ha de qüestionar si l’escultura fomenta o qüestiona el diàleg i l’entesa entre cultures»

L'historiador i professor de la UIB, Pere Fullana, opina que «les escultures col·locades en espais públics tenen un component educatiu i compleixen la funció de consolidar valors democràtics. L’escultura d’Horacio de Eguía dedicada a Juníper Serra, iconogràficament no compleix els requisits mínims que ha de projectar una societat democràtica, inclusiva i intercultural».

Fullana també convida a qüestionar el paper que juga avui l'escultura de Júniper Serra: «Igual que els grans museus internacionals i les ciutats pioneres estan revisant el relat i la posada en escena dels personatges i les imatges exposades, per ventura també la ciutat de Palma hauria de qüestionar si l’escultura de Juníper fomenta o qüestiona el diàleg i l’entesa entre cultures».