El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha convidat al president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig i la presidenta del Govern balear, Francina Armengol a seguir utilitzant la llengua catalana a través d'una carta oficial (en català). Torra ho ha fet com a acte de protesta i rebuig arran de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que obliga tots tres governs a comunicar-se institucionalment en castellà. «Confiat que compartim el rebuig a la decisió del tribunal, us convido a continuar utilitzant la llengua catalana en les nostres comunicacions oficials amb la naturalitat que ningú no hauria de voler alterar», escriu Torra.

El president del Principat insisteix que no fer cas de la sentència és una qüestió de «responsabilitat com a presidents d’uns països rics en diversitat, culturalment vius, i amb voluntat de perviure amb personalitat pròpia». Considera la sentència «una ofensa inadmissible i una discriminació que l'any 2020, en ple segle XXI, no es pot tolerar», i recorda que no és pas un fet aïllat, sinó que s’emmarca «en la història de discriminacions i prohibicions a què ha estat sotmesa la llengua catalana i rebla que no podem acceptar aquesta decisió uniformitzadora».

Torra informa els presidents que per part seva, la Generalitat de Catalunya continuarà comunicant-s’hi en català, i els proposa «dibuixar un futur de plena aliança entre els nostres països». El cap de l’executiu ja va manifestar-se en aquest sentit en el moment que es va conèixer la sentència, en un piulet on deia que acatar-la «seria acceptar una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua».

D’altra banda, la Generalitat Valenciana ha informat que recorrerà al Tribunal Constitucional la sentència, que a més de prohibir l’ús del català en les comunicacions entre autonomies, anul·la onze articles del decret de regulació de llengües oficials que prioritzen el català en l’administració valenciana. El conseller de Cultura i Educació, Vicent Marzà, va dir en un seguit de piulets que la decisió del Suprem «menysprea la llengua i les competències pròpies», i es demanava si «en ple segle XXI ens han de dir en quina llengua hem de parlar tres governs entre nosaltres o deixar d’usar la nostra llengua de manera destacada i normal».