En vista de la sentència 634/2020 del Tribunal Suprem, que confirma l'anul·lació dels articles del decret d'usos lingüístics de la Generalitat Valenciana que estipulaven l'ús de la llengua catalana en les comunicacions administratives entre la Generalitat Valenciana i les altres comunitats autònomes que la tenen com a llengua oficial, la Plataforma per la Llengua demana a les institucions catalanes, aragoneses, balears i valencianes que demanen formalment a les Corts Espanyoles el reconeixement a efectes legals, polítics i jurídics de la unitat de la llengua catalana a tots els territoris on és parlada -de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer-, d'acord amb els criteris científics i filològics.

La llengua que es parla de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer, coneguda acadèmicament i internacionalment amb el nom de llengua catalana, deriva d'una continuïtat lingüística mil·lenària que ha donat lloc a una realitat unitària dins de la seva diversitat, tal com ho reconeix la lingüística romànica partint dels criteris científics habituals. «Aquesta unitat lingüística no es veu en cap cas qüestionada per l'existència d'altres denominacions territorials, tradicionals o populars, com ara alguerés, valencià, mallorquí, menorquí, eivissenc, andorrà, formenter o fragatí. En tots els casos, aquestes denominacions alternatives es refereixen a la mateixa llengua, avui parlada per més de deu milions de ciutadans europeus», ha explicat l'ONG del català.

Analitzada per l'Àrea de Drets Lingüístics de l'entitat, la sentència determina que la competència sobre l'ús de les llengües fora del territori d'una comunitat autònoma és estatal. Val a dir, tanmateix, que aquesta sentència afectaria les comunicacions administratives de la ciutadania, no les comunicacions per escrit entre governs que no tenguin caràcter administratiu ni tampoc les comunicacions verbals.

Davant d'aquesta realitat, la Plataforma per la Llengua demana a les Corts d'Aragó, a les Corts Valencianes, al Parlament de les Illes Balears i al Parlament de Catalunya que reconeguin, a través d'una iniciativa parlamentària, la unitat de la llengua i que sol·licitin formalment a l'Estat que la reconegui a tots els efectes legals, jurídics i polítics.

Per a la Plataforma per la Llengua, l'objectiu és que les institucions de l'Estat reconeguin, practiquin i promoguin la unitat de la llengua catalana, tot i les diverses denominacions que rep, d'acord amb els criteris científics i filològics. En aquest sentit, és urgent que els diversos organismes i institucions de l'Estat deixin de fragmentar la llengua, per exemple, en les pàgines web dels ministeris.

D'altra banda, hi ha més de quaranta sentències judicials fermes que avalen la unitat de la llengua. Per exemple, la sentència número 4/2013 del Tribunal Superior de Justícia valencià dictava que hi havia «prou jurisprudència per a afegir suport legal al reconeixement de la unitat lingüística entre el valencià i el català». Per a arribar a aquesta sentència, la Plataforma per la Llengua considera greu que «l'advocacia de l'Estat s'haja alineat amb la idea absurda que valencià i català són llengües diferents». «Demanem un rumb polític clar a favor de la unitat de la llengua: que les pàgines web de les institucions de l'Estat no diferencien entre valencià i català, que el Govern espanyol vetli per la unitat de la llengua i la protegeixi, per exemple, davant d'aquelles institucions autonòmiques o municipals que en algunes ocasions han intentat fragmentar-la al llarg de les darreres dècades, com és el cas dels governs valencià, balear i aragonés de legislatures precedents; o davant d'aquelles empreses que a l'hora d'oferir els seus serveis també diferencien entre català i valencià».

La Plataforma per la Llengua ja va elaborar el mes de març una proposta a favor de la unitat lingüística i l'oficialitat de les llengües a l'Estat espanyol per a presentar al Congrés dels Diputats i al Senat. Les iniciatives formen part de la campanya "Som 10 milions" que l'entitat du a terme des de la tardor passada, en defensa de la unitat de la llengua.

Concretament, la Plataforma per la Llengua demana als grups parlamentaris de les cambres legislatives del País Valencià, l'Aragó, les Illes Balears i Catalunya que presenten per via d'urgència una iniciativa parlamentària que inclogui els punts següents:

1. Declarar i reconéixer la unitat de la llengua catalana, sense que aquest fet comporti menystenir o impedir l'ús d'altres denominacions existents, com ara el terme valencià.

2. Rebutjar i revertir qualsevol mesura que imposi impediments normatius, administratius, tècnics o socials als ciutadans de les comunitats autònomes on aquesta llengua és oficial a fi de poder viure amb normalitat i amb garanties aquesta unitat lingüística.

3. Instar la Generalitat Valenciana a incorporar-se a l'Institut Ramon Llull.

4. Instar el govern valencià, balear i català a treballar de forma conjunta amb els altres governs dels territoris que comparteixen llengua catalana a fi d'afavorir la normalització de la llengua en tots els sectors i d'acord amb les línies mestres expressades a la Declaració de Palma, signada el 20 de febrer del 2017, i amb la voluntat d'estendre aquests principis als altres territoris del domini lingüístic.

5. Instar el Govern d'Espanya i les Corts Espanyoles a reconéixer públicament, legalment i jurídicament la unitat de la llengua catalana a fi de corregir la situació dels serveis, els ens i les polítiques públiques que la qüestionen, i vetlar perquè cap institució pública o empresa privada de l'Estat espanyol fomenti el secessionisme lingüístic en la seva activitat.


Remuntar els usos administratius, la gran qüestió pendent

La Plataforma per la Llengua no entén que el Tribunal Superior de Justícia anul·li onze articles i una disposició final del Decret 61/2017 de la Generalitat Valenciana d'usos institucionals i administratius de les llengües, que estableix que el valencià és llengua vehicular de la retolació pública, quan des del 1986 s'està aplicant el mateix criteri de la nova normativa. La Sentència del Tribunal Suprem espanyol no s'ha pronunciat sobre els altres aspectes anul·lats per l'alt tribunal valencià, que són fonamentals per al futur de la llengua i per als drets lingüístics dels seus parlants, perquè considera que no s'havia sol·licitat de manera fonamentada ni recorregut contra la interlocutòria que anunciava que només revisaria aspectes referents a les notificacions a comunitats autònomes amb llengua coincident.

Cal recordar que, segons dades de la darrera 'Enquesta d'ús del valencià en l'administració de la Generalitat' (2016), només el 31,9 % dels treballadors de la Generalitat elaboren documentació escrita en valencià en una proporció igual o superior que en castellà, i el 41,6 % de la plantilla declara no usar mai el valencià (el 30,7 % no el parla mai en les relacions amb la ciutadania) en la documentació escrita. El 24,3 % de la plantilla va indicar que responia, per escrit, en castellà quan se li adreçaven en valencià. Tot açò, mentre el 87,4 % de la plantilla afirma posseir acreditacions oficials de valencià.

El gran desajust entre un coneixement generalitzat (en què, a més, el govern valencià va treballant intensament per fer-lo encara més extensiu) i un ús molt millorable era el veritable motiu pel qual calia prendre una mesura que, com el Decret 61/2017 proposava, dignificara l'ús del valencià i establira un itinerari de restitució. Alié a tota aquesta realitat o de forma malintencionada, el TSJCV va emetre una sentència en què argumentava que el decret era "excloent" respecte al castellà i que "marginava" i "proscrivia" aquesta llengua, que en la pràctica és la llengua que s'empra actualment en la gran majoria d'actes administratius, la que un percentatge important de treballadors usen en exclusiva i, per tant, la que és hegemònica i a partir de la qual es desplacen i es limiten els drets lingüístics dels valencianoparlants.

Cal recordar que la Plataforma per la Llengua reporta anualment a les administracions diversos usos monolingües en castellà en retolació, toponímia, amb un paper destacat de l'Administració General de l'Estat que exclou sistemàticament el valencià en les seves actuacions en territori valencià.

Per aquest motiu, la Plataforma per la Llengua anima la Generalitat també a batallar per a tenir una normativa d'usos lingüístics del sector públic que permeta posar fi a l'actual desigualtat lingüística que limita l'ús oficial del valencià. La Plataforma per la Llengua es posa a la disposició del Govern valencià per a fer les contribucions que calgui perquè aquesta reglamentació es faci realitat.