És manifest que avui en dia els nostres adolescents empren l'ordinador d'una manera molt habitual, gairebé natural i consubstancial a la seva condició de jovent. Amb factors com el PC i internet, són molts els canvis positius que arriben, però també fa estona que s'estan identificant algunes accions i rutines que no són gens beneficioses. Una d'aquestes seria l'anomenat ciberplagi acadèmic, que bàsicament consisteix a confiar més del que està permès en les afirmacions que surten publicades a la xarxa. Això inclou el costum sistemàtic adquirit per bona part de l'alumnat en els darrers anys de fer treballs o bé a partir de dades publicades per altra gent, sense fer-ne una adient menció, o fins i tot el plagi, complet o parcial, d'altres estudis, sols variant el nom de l'autor.
No cal ser cap expert per enunciar aquests punts, però el que és de veres complicat és quantificar l'impacte d'aquesta realitat. Bé doncs, això és precisament el que ha fet el Grup de Recerca d'Educació de la UIB, i ahir presentaren les seves conclusions en un acte a la seu de la Conselleria d'Innovació. A la cita, hi assistiren la consellera Pilar Costa, Antoni Manchado i la rectora de la UIB, Montserrat Casas, com a personalitats més distingides, i en representació dels autors de l'estudi, el professor Bartomeu Mut. De fet, va ser aquest últim qui dugué el pes de la compareixença davant els mitjans i va explicar el mètode i les principals conclusions als quals havien arribat en el treball sobre hàbits de feina dels alumnes de Batxiller.
Dades
De les afirmacions més reveladores donades a conèixer per Mut, destaca que un 83,2% dels enquestats diu haver realitzat l'anomenat plagi collage. Això consisteix a compondre un treball a partir de retalls i fragments de diferents pàgines webs. I si bé aquesta és la fórmula que més empren, hi ha detalls encara més sobtants. Per exemple, que el 81% s'autoconsidera un bon estudiant o que el 91% demostren estar d'acord amb l'afirmació de voler estudiar a la universitat, dos conceptes que si més no xoquen amb la pràctica del ciberplagi.
Un dels motius que poden explicar la difusió d'aquesta pràctica enfrontada amb l'ètica és que el 63% dels sondejats tenen la percepció que els seus professors són menys competents tecnològicament que ells, i potser per això molts confien que el seu engany no sigui detectat. Passant a pràctiques encara més discutibles, també se'ls demanava per si havien pagat mai a algú perquè fes un treball acadèmic per ells, o si l'havien comprat sota comanda per internet. Aquesta resulta ser la pràctica deshonesta que un major nombre d'enquestats (95,5%) afirma que no ha realitzat mai. Així i tot, un 4,5% diu haver-ho fet en alguna ocasió, i un minso però preocupant 0,7% confessa haver-ho fet en més de deu ocasions.
Plagi atribuït
Una altra cosa que queda clara, segons aquestes conclusions, és que resulta més fàcil veure els errors en els altres que en un mateix. I és que quan se'ls demana sobre els seus dos millors companys de classe, els percentatges de pràctiques deshonestes augmenta de manera considerable -entre tres i cinc punts més-. Però el problema de base, que també fa ressaltar la comunicació que avui us mostram, és la competència informacional que demostren els alumnes, prou discreta, per cert.
L'estudi ha estat elaborat pel Grup de Recerca Educació i Ciutadania del Departament de Pedagogia Aplicada i Psicologia de l'Educació de la UIB, encapçalat per Jaume Sureda i Rubèn Comas, i té el suport de la Fundació iBit. S'ha volgut focalitzar sobre els alumnes que cursen a les Illes els dos darrers anys de l'etapa de Secundària, molts dels quals estan, de fet, a punt d'accedir a la universitat. Per això es repartiren, entre febrer i març de 2010, un total de 1.291 enquestes entre estudiants de primer i segon de Batxillerat de 19 centres educatius de les Illes, en concret 13 de Mallorca, 3 de Menorca i 3 d'Eivissa.
