El nushu, una llengua que va néixer fa centenars d'anys i que va ser creada i utilitzada per les dones del sud de la Xina, renaixerà amb una pel·lícula que el director de cinema d'origen hongkonès Wayne Wang està rodant des de fa uns mesos en el gegant asiàtic. L'idioma es va desenvolupar en una societat dominada pels homes i en un escenari en el qual la dona no tenia dret a educació, estava aïllada, no podia expressar les seves idees i encara menys manifestar les seves emocions. Única llengua al món parlada només per dones, va ser escrita principalment en ventalls de paper, estovalles, davantals, mocadors i peces d'ornament.

Els interrogants sobre aquest idioma són grans i per això el cineasta Wang, artífex de pel·lícules com Smoke i Blue in the face, va decidir deixar-se aconsellar per Gong Butan, considerat un dels millors experts en nushu que existeixen en l'actualitat i fill de Gong Zhebing, de 61 anys d'edat, descobridor de la llengua. Durant la Revolució Cultural (1966-76), període en què es va produir una gran pèrdua del patrimoni històric del país, la llengua, que s'escriu de dalt a baix i de la dreta a l'esquerra, va estar a punt de desaparèixer. No va ser fins al 1982 que va tornar a conèixer-se, gràcies a la troballa de Gong Zhebing.

Investigació complicada

Segons explica Gong, les seves investigacions a Jiangyong, província d'Hunan, al sud de la Xina, on es pensa que va sorgir aquest llenguatge, es van topar amb una infinitat de dificultats. L'escassetat de documents, les poques dones que encara dominaven l'idioma i el fet que aquestes mostrassin una gran por d'ensenyar els seus tresors per temor que, com un temps, poguessin ser destruïts, van fer de l'estudi un camí ple de clots. Gong comenta que, després de llargues converses amb He Xijin, una dona de 80 anys coneixedora del nushu, pare i fill van aconseguir guanyar-se'n la confiança i, finalment, l'anciana va acceptar deixar-los una de les seves relíquies, que consistia en "un tros de tela blava" i que es va convertir en la seva primera pista.

Mesos d'estudis amb noves proves i dades van ser necessaris perquè el 1983 els experts confirmassin l'autenticitat del llenguatge. Després, la Universitat de Wuhan hi va dedicar un centre d'investigació exclusiu.
Explica l'investigador que fa uns 600 anys, a Hunan, hi va haver un temple habitat per unes religioses que passaven els dies brodant als mocadors uns caràcters particulars i que aquestes teles servien després com a ofrenes als déus. Com a alternativa a una societat masclista, es va produir a finals del segle XIX i a principis del XX una evolució i un gran apogeu de la llengua entre les dones d'aquesta zona, que van acabar convertint-la en una escriptura fàcil de llegir i d'aprendre.

Sistema de comunicació

Així, el nushu va servir, per exemple, com a manera de comunicar-se entre elles, especialment a l'hora de contreure matrimoni, ja que moltes es veien obligades a traslladar-se a viure a un altre llogaret amb l'espòs.
"El nushu va començar a morir el 1957, quan es van llançar campanyes per promoure el mandarí, i des d'aquell moment, com la dona ja tenia accés a l'educació, va començar a decaure. La Revolució Cultural va ser el darrer atac contra la llengua, que definitivament es va extingir", apunta Gong.

L'expert assenyala que, encara que el nushu clarament va néixer com a producte de la discriminació sexual, "les dones d'Hunan eren molt actives i van presentar una gran voluntat per crear una cultura pròpia". La pròxima pel·lícula de Wayne Wang, en la qual participaran l'australià Hugh Jackman, la coreana Jeon Ji-hyun i la xinesa Li Bingning, mostrarà a la Xina allò que va ser el nushu en una "societat que pràcticament no en coneix l'existència", conclou el seu descobridor.