Miquel Àngel és educador ambiental del GOB i fa de pagès. Representa una nova generació de mallorquins disposats a preservar el territori i no a destruir-lo.

D'on us ve l'interès per la pagesia?
Feia feina en el GOB com a educador ambiental i m'interessava l'agricultura. Vaig començar fent de jardiner, després vaig collir ametles i garroves, i més tard vaig sembrar a Son Marimon, a prop de Montuïri. Duia aquesta finca sembrant a la seca tomàtiga de ramellet, alls i melons. Cada temporada feia això. Després vaig conèixer Tomeu Perales i vàrem decidir ajuntar-nos tots dos i fer feina plegats.

Sou pagesos de nova planta?
Tant jo com Tomeu hem començat per nosaltres mateixos. No hi ha un relleu d'experiències. No tenim el referent i això ens du a una manca d'informació que miram de salvar amb la gent gran que encara podem trobar.

Què cultivau ara?
Feim tot tipus de verdura de temporada a Son Amengual, a prop de l'Esgleieta, i a Son Marimon. És una casta de cultiu molt atractiu i miram de fer un producte ecològic i de qualitat.

Com comercialitzau el gènere?
Anam al mercat d'Esporles dos dissabtes cada mes i venem a la gent que ve a la finca a cercar producte. També tenim un petit grup que, a través del correu electrònic, ens diu què ha de menester i els preparam les paneres.

Hi ha interès pel vostre producte?
Els darrers anys s'han començat a crear cooperatives de consum que entenen el producte de temporada. Valoren les varietats de cada moment. Pareix que hi ha una demanda de menjar ecològic, però de vegades no es tradueix a l'hora de vendre el producte, sobretot a les puntes de producció.

Amb quines dificultats us trobau?
La gent a l'hora de comprar menjar mira més el preu que no quan ha d'adquirir altres coses. No volem pagar un euro per a una lletuga, però sí un i mig per a un donut. El pagès viu una situació injusta.

Quin paper mediambiental ha de jugar l'agricultura?
No pot ser un paper de postal. Hi ha d'haver un profit pels pagesos. Si sols volem un jardí, l'agricultura té els dies comptats, perquè els jardiners no seran pagesos seran empreses de serveis que faran la feina pels propietaris que vulguin mantenir una estètica de les seves finques.

Veieu el pagès com una espècie en perill d'extinció?
Quasi sí. Veig que hi ha gent amb molt de coratge i molta d'estima a aquesta feina, i tota una generació de gent gran que es resisteix a plegar.

Hem donat l'esquena al camp?
Tothom troba que el paisatge és fantàstic i li agrada el camp sembrat. Venen imatges promocionals de la Mallorca rural i de cales verges. Però si el turisme menjàs un 10% de productes locals, l'agricultura no tindria cap problema. No s'hi ha fet res. Al contrari, sembla que s'intenten colonitzar més terres fèrtils per convertir-les en camps de golf o urbanitzacions.

Què podem fer?
Som els consumidors els que decidim què volem menjar. Ens hem de reeducar en el que suposa consumir localment. La UE defensa un model basat a produir molt a costos baixos, amb una qualitat baixa. Es venen síndries al majorista a 0,7 cèntims el quilo: fa mal al cor vendre d'aquesta manera. Aquest és el mal que tenim aquí. Per això, dic que el consumidor ha de saber triar i veure si val la pena pagar un poc més i ajudar a mantenir una gent i una terra.

Com es duen el GOB i l'agricultura?
El GOB i els pagesos han d'anar junts perquè per defensar el territori i el paisatge què hi ha de millor que defensar els sòls i l'ús agrari. Si la costa s'ha urbanitzat molt, ara ja veim petites parcel·les que deixen de fer la seva funció agrícola i sols tenen la d'esbarjo. Basta veure els preus del sòl rústic per entendre que tot es considera sòl urbanitzable. S'ha de donar valor agrícola al sòl rústic perquè la gent pugui viure del camp i no només al camp.

Creieu que la figura del pagès es valora prou?
La feina del pagès ha estat menyspreada. Hem de pensar què és el que devem al pagès. A la nostra vida hem de menester el metge, el fuster, l'electricista... però al pagès l'hem de menester cada vegada que menjam.