Les possibilitats d’extreure energia de l’aigua, més enllà de les preses hidràuliques, tenen una font primordial en el mar. Ofereix una energia neta, renovable. I no s’exhaureix mai. De fet, fins i tot els ecologistes defensen la seva utilització, ni que sigui com un mal menor. Ara per ara, són tres les grans vies de generació d’energia que s’empren a l’Estat espanyol. La més desenvolupada és l’energia dels corrents marins. Es tracta d’aprofitar el moviment de les ones perquè desplaci una turbina. Mutriku, un poble costaner de Guipúscoa, instal·larà el que s’anomena una columna d’aigua oscil·lant. Es construirà al dic nou, amb una superfície de 100 metres. Inclou una cambra d’aire, que es mou i n’acciona les turbines.

Un altre model és el de les boies. Actualment, Cantàbria té un d’aquests dispositius. Està situat a la costa de Santoña, a només una milla de terra. Per aquest motiu, l’impacte visual és inexistent. Una altra qüestió és l’impacte sobre el medi ambient, que encara es troba en fase d’estudi. I és que, tot i que s’inaugurà per setembre, no hi han finalitzat les proves. Aquesta tècnica és la que l’empresa catalana Hidroflot tenia pensat implantar, ara fa un any, al canal de Menorca. Però primer s’havia de calcular si les ones del tranquil Mediterrani resultarien prou fortes per generar energia.

Cau el "canal de Menorca"

Felip Prats, conseller tècnic d’Hidroflot, assegurava per gener d’enguany: "És veritat que les ones no són tan potents com les del Cantàbric, però a la Mediterrània hi passen amb una freqüència més alta". Tanmateix, el projecte ha estat finalment rebutjat pels directius d’Hidroflot, des del moment que no té "un potencial d’ones interessant" per a l’empresa. Així mateix, des de la Conselleria d’Indústria, Comerç i Energia consideren que la costa de les Illes Balears "no és adequada" per generar energia de la mar. I afirmen que no tenen constància de cap pla d’aprofitament, ni a curt ni a llarg termini.

Pareix, idò, que a l’Arxipèlag no l’interessa aquest recurs. A més a més, hi ha dubtes en matèria competencial. Probablement, el disseny de mapes i l’adjudicació de les obres correspondrien al Govern central de Madrid. Prova d’aquesta desconnexió entre les Illes i l’energia de la mar és que el grup ecologista GOB "no ha viscut, encara, cap debat intern entorn d’aquestes tècniques". De fet, "l’actuació diària del GOB és tan intensa, que ens manca temps per estudiar tecnologies que encara no ens afecten", destaca Margalida Rosselló, membre de l’associació ecologista.

"Ho hem d’estudiar"

Des de Menorca, el seu company Miquel Camps assegura: "Estam obligats a estudiar l’aprofitament marí, perquè tenim un greu problema energètic". I explica que, a Menorca, les emissions de CO2 s’han duplicat respecte de les de 1990, en lloc de reduir-se com estableix el Protocol de Kyoto. A Galícia, en canvi, han apostat pel sistema Pelaris. Rep aquest nom de les cobres marines, com les qualificaven els grecs. Són serps que es mantenen a prop de la superfície, a les capes més caloroses de la mar. Aquest mecanisme, que té forma de cuc articulat, queda amarrat al fons de la mar i crea energia gràcies al moviment de les connexions de les peces. Portugal també n’ha instal·lats. De fet, l’empresa Enersis, de capital australià, ha construït el primer parc d’ones del món. Està ubicat a Aguçadora, al nord de Porto, i el formen tres canonades vermelles de 142 metres de llarg.

Aprofitament de les marees

Una altra tècnica per obtenir energia són les centrals maremotrius. Han de menester una geografia adequada per a la seva implantació. Bàsicament, desembocadures de rius, ja que es tracta de construir dics de contenció d’aigua. Així, s’hi instal·len unes comportes per retenir la que puja amb la marea alta. A la baixamar, en canvi, s’obren les comportes dels dics, cosa que hi propicia un salt d’aigua. Per desgràcia, el seu impacte ambiental és terrible. Per començar, les aigües que aboquen a la mar no arriben a la costa. A més, els estuaris són els ecosistemes més productius i sensibles del món. I la inundació de la presa hi té unes conseqüències terribles per a la fauna, especialment per als ocells.

A banda de la influència en l’ecosistema, les centrals maremotrius tan sols funciones devers 10 hores al dia, coincidint amb les dues plenamars i amb les dues baixamars. Ara bé, és una energia neta, gratuïta i inexhaurible. No produeix gasos ni altres residus. Els països membres de la Unió Europea tenen el compromís d’arribar a un ús d’energies renovables del 20%. I ha de ser abans de l’any 2020. En qualsevol cas, el cost per generar un quilowatt de corrent a partir de la mar és elevadíssim: 12.000 euros. En canvi, la solar costa 6.000 euros per quilowatt i l’eòlica, només 1.300 euros.

Les turbines

El primer gràfic, a dalt, mostra un cilindre d’aire. Es tracta d’aprofitar el moviment de les ones perquè desplaci l’aire de l’interior d’un cilindre. Aquest aire cerca una sortida i entra en una turbina, que amb la seva rotació, activa un generador. Quan l’ona es retira del recinte, el cilindre reabsorbeix l’aire que hi havia pujat i el moviment d’aquest aire cap a baix torna a moure la turbina.

Les boies

La segona imatge, a baix, mostra un parc de boies. Les ones fan pujar i baixar aquests aparells, moviment que hi produeix una energia mecànica que es traslladarà, després, a una bomba hidràulica. I d’allà, a l’alternador. L’elecricitat, després, arribarà a terra ferma mitjançant un cablatge. Les boies sol