Les recent eleccions americanes han suposat un altre exemple de fins on s’estenen els tentacles d’internet. Es tracta dels primers comicis en els quals el poder polític, i sobretot el candidat demòcrata Barack Obama, s’han adonat que l’activitat generadora d’opinió al ciberespai provoca un impacte que els mitjans més tradicionals han anat perdent amb el temps. Aquest ressò és, a més, variat i voluble.

En els mesos passats tant hem vist diversos muntatges propagandístics a YouTube com a blogs de tot tipus de personatges que feien costat a l’actual president electe, sobretot en els primers moments. Amb aquesta empenta, Obama fou capaç d’erigir-se com una opció sòlida a la presidència de la primera potència mundial. Així mateix, de les butxaques de milers d’internautes sortí part dels immensos fons econòmics amb els quals el candidat demòcrata enfrontà l’elecció, a partir de donacions anònimes de menys de dos- cents dòlars.

A Espanya, en deu anys

Una altra evidència és el fet que a la política espanyola en general, i a la balear en particular, aquest nou horitzó encara és per descobrir i explotar. Tot i aquest retard hi ha experts que pensen que en deu anys això canviarà de manera radical.

Aleshores, la batalla que es lliuri a la xarxa serà més dura i més profitosa des del punt de vista dels rendiments electorals que mai. El mitjà digital ja té molt d’espai ocupat dins la societat, i de mica en mica els partits i els candidats s’hi hauran de dedicar més a fons si de veritat volen tenir una rellevància incontestable.

Com explica Andrew Rasiej, creador d’una bitàcola sobre els candidats americans, "les campanyes a internet són més poderoses, perquè són més directes. És més fàcil interessar-se per un candidat mitjançant un amic que te’l recomana que no sentint un míting per televisió".