L’amo en Xesc Garcies "de les Cases Noves" forma part de la nostra història contemporània. És un dels que, a canvi de res, varen contribuir a fer la democràcia.

Quan vàreu crear la cooperativa d’Algaida?

Va ser amb la fundació d’Unió de Pagesos el 1976 i del seu 1r congrés, quan es va parlar de crear una cooperativa a cada poble i una de segon grau per a tot Mallorca, que comercialitzàs els productes. Vàrem crear la cooperativa amb molta d’il·lusió i el primer president va ser Francesc Oliver.

Va ser fàcil el començament?

L’Ajuntament d’Algaida ens va cedir un local i després compràrem en un de nou, a una farinera antiga. A poc a poc la cooperativa ha arribat a fer bastant feina. Després participàreu molt en el Camp Mallorquí. Sí, en vaig ser el president uns anys. Va aconseguir unir les cooperatives de poble. Aleshores el Camp Mallorquí es dedicava bàsicament a comercialitzar la carn. Va ser important poder tenir els terrenys de Consell on es varen ubicar les instal·lacions.

També estàreu a la Unió de Pagesos?

Al començament de tot, no, però quasi. Ens reuníem a Montuïri i hi anava molta gent. Joana Tugores i Joan Mas hi dedicaven moltes hores. Després el meu fill hi va estar i es varen posar les primeres oficines a Palma. Jo tenia vaques i vaig viure tota l’evolució del sector lleter: la crisi d’Agama i totes les coses que es varen fer. Ens varen enganar molt.

Com us arreglàveu per atendre les vostres feines i participar en tantes coses?

Molts de dies munyia i partia cap a fer coses pel Camp Mallorquí, per la cooperativa o per la Unió de Pagesos. També vaig ser regidor de l’Ajuntament d’Algaida. Feia fosca negra i encara era pel mig dels sementers. Varen ser uns anys molt durs, però n’estic content.

No trobàreu suport en el Govern d’aleshores?

Gens. El Govern va comprar Agama, però llavors la va posar en mans de persones que no tenien cap altre objectiu més que fer doblers fàcils. Tot era una trama. Amb les vaques ha passat com en tot: els pagesos no han sabut unir-se.

Què trobau més important de tot el que vàreu fer en aquells anys?

Home, crec que va ser que aconseguíssim muntar les cooperatives UCABAL i el Camp Mallorquí. També estic content d’haver aconseguit que el local de les Cambres Agràries d’Algaida passàs a l’Ajuntament i s’hi fes el centre mèdic. Férem moltes coses, la llàstima és que moltes vegades teníem poc suport. N’hi havia que a la primera oferta se n’anaven darrere els que els enganaven.

Creis que la pagesia té qualque futur a la Mallorca d’ara mateix?

Sí, crec que en té. Però una vegada que hagin fet escoles a bastament perquè pugin pagesos joves que vulguin treballar plegats i no anar pel seu compte. El pagès es perd per ser massa individualista i fan falta persones que vulguin tirar endavant. Jo pens que l’Administració actual té ganes d’ajudar-nos, però és necessari que els pagesos s’ajuntin per fer més cos de cara a demà.

Els problema el teniu, idò, més els mateixos pagesos que no l’Administració?

La Conselleria ha d’ajudar, però els pagesos estan cansats de tants de papers i de tanta burocràcia. Crec que s’haurien de donar facilitats. De vegades se’ns obliga a fer unes actuacions que no tenen cap ni peus. Si la normativa no és adequada s’hauria de canviar.

Quins són els problemes més importants del camp?

Ara hi ha moltes finques grans que no les volen cedir als pagesos si no és amb un benefici molt gran per al senyor. Les subvencions les volen totes per a ells i al pagès no li queda res. No hi ha terra. Moltes vegades es vol treure un benefici ràpid anant cap a la urbanització i no interessa que hi hagi pagesos a les finques. Conec gent que té 300 o 400 animals i no sap on els ha de dur.

Què creis que ens fa més falta?

El pagès no ha evolucionat així com tocava. Molts som majors i els fills no han seguit. Hi ha terra i els productes són bons. Però fa falta una bona formació, aprendre l’ofici, és tota una cultura que s’ha de conèixer. No és allò de: Jas! Ja estic!