La Conselleria ha aprovat un decret «per garantir una educació de qualitat» al tram 0-3, per evitar així els ‘aparcaments’ d’al·lots. Però les reformes costen uns doblers que la xarxa privada, diu, no té. Pujaran, idò, els preus de matrícula.
Una mare agosarada, o més aviat presumida, llança en veu alta: «L’escoleta del meu fill té, fins i tot, una piscina». I la resta d’amigues somriu amb enveja. Veritat o no? Al diàleg entre mares potser sí, però que una piscina impliqui una atenció més individualitzada al nin encara està per veure.
I és que la preocupació pels sistemes pedagògics que les escoles apliquen ha crescut terriblement. La xarxa d’escoletes privades, tanmateix, sempre ha reivindicat el caràcter assistencial de la seva tasca, contraposant-lo amb el vessant educatiu. Segons Francesca Picornell, presidenta de la Federació d’Escoles Infantils a les Balears, «no s’ha d’oblidar que som empresaris i oferim un servei d’assistència» als pares i mares que fan feina moltes hores. Vicenç Arnaiz, responsable del Pla 0-3 anys de la Conselleria d’Educació, tanmateix, no ho veu tan clar: «Es tracta d’educació i, per tant, ha de ser regulada».
A causa d’aquest canvi de paradigma, o que les promeses electorals —sorprenentment— s’han portat a terme, la Conselleria aprovà un decret regulador del sector. I tot d’una arribaren les respostes. Picornell, responsable de la principal patronal a càrrec de 134 centres, titlla «d’estatalisme» la política de la Conselleria. I a l’atac, s’hi afegeix Marc González, advocat d’Escola Catòlica, que la qualifica de «típic instrument intervencionista».
Ells seran, i sempre seran, escoles privades. «I no tenim intenció de ser públiques!», diu aïrat González, qui ha estat un dels negociadors per part d’Escola Catòlica, de la qual depenen 25 escoletes.
Sense cap cens fins ara
Emperò, el decret ja és vigent. I exigeix un paquet de reformes a tots els centres, molts dels quals no es té constància que existeixen. Un càlcul aproximat de la Conselleria estima en 350 les escoles infantils obertes actualment. I per això trobaren necessari posar en marxa un registre de totes aquestes.
Amb la regularització, però, han vingut demandes per garantir que les escoletes exerceixin, veritablement, d’escoletes. I no tan sols un aparcament d’al·lots i al·lotes. El temut aparcanin. Entre aquestes mesures, hi destaca exigir un títol acadèmic a les persones que hi fan feina. Cada treballador haurà d’ostentar la diplomatura universitària de mestre o educadora infantil. Una altra via serà la Formació Professional, de la qual es demana assolir el nivell de tècnic de Grau superior. I les exigències han indignat, per exemple, Francisca Picornell.
«Ni ajudarà les escoles ni els nins», assegura. Perquè, segons Picornell, amb una mestra per aula ja n’hi ha prou. Si de cas, es pot afegir un auxiliar per tal de donar suport en moments claus. Amb titulació? «No, no cal», assegura amb to vehement. «Què és el que volem per als nostres fills?», es demana Vicenç Arnaiz, pare de la reforma i entusiasta defensor d’una educació de qualitat. «Garantir una titulació i posar ràtios mínimes és necessari», afegeix.
Les ràtios, que estableixen que hi ha d’haver una mestra per cada 7 nadons, 12 nins d’un a dos anys i 15 de dos a tres anys, impliquen contractar més personal. I a més a més, aquestes haurà de presentar ara uns coneixements oficials. Més doblers. I d’això es queixen els empresaris. «Volem ja les ajudes per aplicar el decret», va advertir Marta Montfort, portaveu d’Escola Catòlica, el passat 13 de maig. Petita d’estatura però amb molta experiència, el comentari d’aquesta monja feia gust d’amenaça.
La Conselleria d’Educació, amb Bàrbara Galmés al cap, no te cap intenció de subvencionar les reformes. Més enllà i tot. «En aquests moments, no veuríem justificat un augment del preu mensual», respon Arnaiz.
Amunt els preus
«Doncs anem a pujar-los», assegura Picornell. No és qüestió d’avarícia, es justifica. «És que no podem fer front al cost de les reformes, com insonoritzar les aules de dormir, o a la pujada de l’IPC». Igualment avança Montfort, d’Escola Catòlica, que els seus preus de matrícula mensuals pujaran. Tot i que l’increment no arribarà fins al curs que ve, ja al 2008-2009. Tanmateix, «és conscient que el Govern ens està demanant, en una situació de crisi econòmica com l’actual, allò que ni ell mateix és capaç d’aplicar-se?», dedueix Montfort.
Amb subvencions o no, les escoletes hauran d’aplicar uns requisits encaminats a l’abolició definitiva dels aparcanins.
