El dimecres 26 d'abril de 2023, coincidint amb una nova sessió plenària al Congrés espanyol, una delegació de la Plataforma per la Llengua va desplaçar-se a Madrid per a fer seguiment de l'estat del català en diversos processos legislatius. Així, el secretari de l'entitat, Francesc Marco; el responsable de Drets lingüístics, consum i administracions públiques, Òscar-Adrià Ibáñez, i la responsable d'incidència institucional, Clara Tur, varen dur a terme una intensa ronda de reunions amb diverses formacions polítiques per a tractar les diverses qüestions plantejades.

BOE, Drets Lingüístics i la Llei del SAC

Fins a set grups parlamentaris varen rebre propostes de millora de la Plataforma per la Llengua en relació amb diferents projectes legislatius en curs i varen compartir una anàlisi del punt de situació d'alguns temes clau:

En relació amb Catalunya, amb Ferran Bel i Concepció Cañadell, del Partit Demòcrata (PDeCAT), varen revisar la Llei de Serveis d'Atenció al Client (SAC) i l'incompliment de la traducció catalana del BOE, a la qual el Govern espanyol s'havia compromès amb anterioritat i que encara no és una realitat.

Pel que fa al País Valencià, amb Joan Baldoví i Maria Josep Picó, de Compromís, varen proposar i debatre mecanismes legislatius i parlamentaris per defensar els Drets lingüístics dels valencians, en la línia del programa marc que des de la Plataforma per la Llengua s'ha elaborat de cara a les properes eleccions a Corts Valencianes que tendran lloc el 28 de maig.

En referència a les Illes Balears, amb Pere Joan Pons, del PSIB-PSOE, varen conversar de les possibilitats de reforma de l'administració general de l'Estat espanyol i de la necessària capacitació dels treballadors públics per tal que es pugui oferir a la ciutadania de les Illes Balears un servei públic en el qual es garanteixin els seus drets lingüístics.

Educació, funció pública i audiovisual

Pel que fa a la important incidència legislativa que desplega l'ONG del català amb l'objectiu de fer avançar la llengua en tots els àmbits, es varen desenvolupar més reunions propositives en què es varen abordar altres qüestions d'interès.

Amb Míriam Nogueras, Pilar Calvo, Mariona Illamola i Josep Pagès, de Junts per Catalunya, es varen compartir inquietuds sobre diverses qüestions rellevants del darrer tram de la legislatura al Congrés de Diputats (projectes de llei en procés de tramitació, lleis pendents, propostes de Reial decret, etc.) pel que respecta a l'àmbit educatiu, en l'audiovisual i en el consum.

Per tal d'intentar pressionar el Govern espanyol en les diverses negociacions, amb Marta Rosique, Montse Bassa i Joan Margall, del Grup Republicà, varen analitzar diversos projectes de llei que es tramitaran al llarg de les pròximes setmanes (Fundació Pública, SAC, Cinema, etc.), varen compartir inquietuds i línies vermelles.

Pluralitat lingüística i no discriminació

La necessitat d'una reforma de la Llei Orgànica del Poder Judicial, així com la denúncia de l'ús pervers de la Llei Mordassa contra els catalanoparlants varen ser els temes principals que la Plataforma per la Llengua va tractar amb Jaume Asens, d'En Comú Podem, per tal de lluitar contra la discriminació per raó de llengua.

Finalment, amb Albert Botran, de la CUP, es va compartir la incomprensible negativa de la mesa del Congrés a acceptar que els diputats puguin parlar en català -o en qualsevol altra llengua oficial diferent del castellà- durant les seves intervencions a l'hemicicle, ja que hauria de ser elemental garantir el plurilingüisme de la institució.

La Plataforma per la Llengua consolida així la incidència pel que respecta als drets lingüístics i la diversitat lingüística a les noves normatives estatals, consolida la seva relació amb els diferents grups polítics actius pel que fa a la defensa de llengua catalana al Congrés de Diputats i fa palesa la voluntat de fer feina i col·laborar per tal d'aconseguir avenços i millores. «Continuarem insistint les vegades que calgui i des d'on calgui per garantir els drets lingüístics dels catalanoparlants i fer valdre el mandat dels nostres 26.000 socis», han remarcat.