El Grup parlamentari confederal d'Unidas Podemos-En Comú Podem-Galícia en Comú ha registrat una proposició no de llei per al seu debat en la Comissió d'Educació i FP del Congrés espanyol per la qual demana incrementar la inversió pública, la producció i publicació de materials educatius audiovisuals i digitals que utilitzin el català i la resta de llengües oficials de l'Estat.

Aquesta iniciativa també insta el Govern espanyol a promoure l'ús en els centres educatius d'aquests continguts audiovisuals i digitals en català, basc, gallec, aranès i castellà com a eines de reforç del contingut curricular treballat a les aules.

Unidas Podemos va registrar aquesta proposició just un dia després que el Tribunal Suprem (TS) ratifiqués la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obligava la Generalitat a impartir en els centres educatius catalans un 25% de les classes en castellà, generant de nou el debat entorn del model d'immersió lingüística a Catalunya i a l'ensenyament en llengües diferents del castellà en aquelles comunitats amb llengua pròpia.

Segons explica Unidas Podemos en l'exposició de motius de la iniciativa, un 45,4% dels centres educatius a l'Estat espanyol ja disposa d'un entorn virtual d'aprenentatge (EVA), i un 64,6% de les aules habituals de classe compta amb dotació de sistemes digitals interactius, segons dades del Sistema estatal d'indicadors de l'educació 2021, la qual cosa constaten que la producció d'espais audiovisuals i interactius educatius s'han convertit en «un bon recurs de suport al professorat».

A més, recorda que l'impuls de la transformació digital és un dels aspectes que el Ministeri d'Educació i FP vol potenciar a través dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) per a 2022, assumpte en el qual també s'estan implicant les comunitats autònomes amb el desenvolupament de plataformes.

«Ara bé, que en les comunitats existeixin algunes eines en l'idioma vehicular o majoritari de la seva educació no és incompatible amb una aposta des del Govern en aquesta direcció i, de fet, plasmaria inequívocament el seu compromís envers les llengües de tot l'Estat, tal com marca la Constitució Espanyola», assenyala Unidas Podemos.

La formació política també destaca que en el curs 2020-2021, segons dades del Ministeri d'Educació i FP, hi havia més de 8.215.000 alumnes en els Ensenyaments de Règim General. D'aquest total, un 16,7% són alumnes catalans, és a dir, que Catalunya és la segona comunitat autònoma amb més alumnat en els Ensenyaments de Règim General no universitaris, només per darrere d'Andalusia. D'igual forma ocorre amb el País Valencià, que representa un 10,7% de l'escolarització, i el País Basc i Galícia, amb un 4,5% i un 4,9% respectivament.

Tenint en compte els beneficis que suposa la creació de contingut audiovisual per al reforç de continguts a les aules, el grau d'ús que li dona el professorat a les aules, el compromís del Govern espanyol amb les llengües de tot l'Estat a través de la legislació, així com el pes percentual d'alumnat escolaritzat en comunitats amb llengua pròpia, Unidas Podemos considera «molt més òptim i enriquidor» que també es pogués oferir contingut audiovisual i digital en altres llengües de l'Estat per a «garantir així el correcte desenvolupament del currículum educatiu en la llengua utilitzada dins d'aquestes aules».