La Plataforma per la Llengua, juntament amb membres de les entitats Kontseilua a Mesa Pola Normalización Lingüística, CIEMEN, Iniciativa Pol Asturianu, Nogara, Òmnium, Escola Valenciana i Acció Cultural del País Valencià han fet una roda de premsa en el Congrés dels Diputats per a valorar les reunions realitzades amb els grups parlamentaris.

Els representants de les entitats han recordat, que, tot i els compromisos adquirits en l'àmbit internacional com ara la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries o la Declaració Universal dels Drets Lingüístics i de la cooficialitat en alguns territoris, l'Estat espanyol «no ha volgut adaptar-se a la diversitat lingüística i s'ha limitat a un reconeixement més teòric que pràctic, i sempre ha partit de la superioritat de l'espanyol a tots els nivells». Aquesta inacció ha estat causa de l'amenaça constant de regressió per part de certs sectors polítics que s'han intensificat en els darrers temps, permet que en l'actualitat es mantinguin legalment coaccions, discriminació i desatenció a ciutadans per pretendre usar la seva llengua pròpia.

Per aquest motiu, en plena campanya electoral varen presentar el document de compromisos manifest Igualtat lingüística: llibertat, pluralitat i democràcia. «Va ser la conseqüència d'una reflexió conjunta derivada de la necessitat de posar damunt la taula compromisos polítics concrets que, davant de les amenaces, serviren per a donar seguretat, garanties i ple reconeixement en l'estat a totes les llengües pròpies. Davant de les amenaces hem d'afirmar que cap grup humà és superior a un altre per cap raó, tampoc per raó de llengua, i que és l'estat el que ha d'adaptar-se a aquesta realitat i no a l'inrevés, perquè modifiqui tot allò necessari per a atendre aquest fet».

El representant de l'ONG del català, Francesc Marco, ha explicat que «un estat ha de lluitar contra totes les discriminacions sigui quina sigui la seva raó, també lingüística», per la qual cosa «si de veres es volen avanços en la democràcia i en el reconeixement de drets humans, cal que marqui la diferència amb eixos partits que ataquen la pluralitat i la diferència en totes les formes possibles, també la lingüística. Per tot això, els partits han de prendre compromisos concrets» han afegit. Tal com varen dir fa unes setmanes, «els partits no poden ser mers espectadors davant les amenaces que estan realitzant per a posar en marxa mesures que impossibiliten i retallen/escurcen el dret de viure en les nostres llengües. És el moment d'implicar-s'hi».

Les entitats de defensa de les llengües consideren que es donen les condicions adequades per a capgirar tot allò referent a la garantia dels dret lingüístics de la ciutadania. «Per fer-ho vam presentar una proposta amb sis compromisos concrets que poden dur-se a terme des de demà mateix, si realment existeix una voluntat política de construir una societat les bases de la qual siguin la llibertat, la igualtat i la democràcia. És a dir, una societat sustentada en la diversitat lingüística», han afegit.

A més, creuen que els compromisos marcats en la proposta han estat avalats tant en les Recomanacions del Comitè de Ministres com en les del Comitè d'Experts de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries en el darrer informe sobre el compliment de la Carta per part de l'Estat.