Després que una parella valenciana denunciés que alguns agents de la Guàrdia Civil els varen vexar i amenaçar pel fet de parlar en la seva llengua, des del cos policial ho neguen. Si bé aquesta història és particularment inversemblant, és habitual que els agents denunciats neguin qualsevol mena de discriminació lingüística i que els cossos policials i el Govern espanyol els protegeixin i evitin investigar els fets. En conseqüència, la pràctica totalitat de les denúncies de discriminació lingüística queden impunes. Tanmateix, això no significa que no passin.

A banda d'aquest cas, la Plataforma per la Llengua va ser testimoni d'un cas de discriminació el passat 13 de novembre a Barcelona, del qual en té una prova: una gravació d'àudio. El cas, que ja ha estat denunciat a la Delegació del Govern espanyol, va ser el d'un agent de la comissaria de Via Laietana que va impedir el pas a un ciutadà que li deia en català que necessitava passar per allà per anar a un club social. Quan el ciutadà va demanar ajuda a la Plataforma per la Llengua i diversos treballadors varen acostar-s'hi per fer entendre al policia que tenia l'obligació legal de garantir l'atenció en català al ciutadà (fins i tot li van mostrar el precepte legal que ho recull, l'article 54.11 del text refós de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic), el policia s'hi va negar. L'explicació de la negativa es pot sentir a l'àudio: només podia ajudar el ciutadà si li parlava en espanyol. A més, el policia es va negar explícitament a cercar un altre agent que pogués entendre el català.

El mes passat la Plataforma per la Llengua ja va fer públic l'estudi 'Comportament lingüístic davant dels cossos policials espanyols', en què es presenta un recompte de casos de discriminació segons els quals es té constància que en menys del 3 % hi ha conseqüències per a la policia, normalment, quan hi ha una acumulació de proves que pot desmuntar el contrarelat policial. Cal destacar que l'estudi també mostra que sovint, a més, els agents es valen de la seva presumpció de veracitat per a «castigar» les persones que han gosat denunciar-les i contradenuncien les persones a qui han discriminat. L'estudi mostra que 3 de cada 10 víctimes de repressió han rebut algun tipus de represàlia per no haver renunciat als seus drets lingüístics, molts cops després d'haver denunciat els agents.