Aquest dilluns han presentat la ‘Llei de transitorietat jurídica i fundacional de la República’ que preveu els passos a seguir si guanya el sí al referèndum de Catalunya. El diputat de Junts pel Sí, Lluís Corominas, i el de la CUP, Benet Salellas, han explicat que l’objectiu de la llei és dotar de «seguretat jurídica i transparència la convocatòria de l’1-O.

Aquesta Llei, provisional, estableix que després del referèndum s’iniciarà un procés participatiu que defineixi la nova constitució catalana i que s’haurà de ratificar mitjançant un referèndum.

Nacionalitat

La Llei estableix a l'article 8 que la nacionalitat catalana es pot adquirir per residència legal i continuada a Catalunya durant un període de cinc anys immediatament anterior a la petició. A més, quant a la doble nacionalitat, l'article 9 explica que l'atribució de la nacionalitat catalana no exigeix la renúncia de la nacionalitat espanyola ni de qualsevol altra. 'El Govern promourà, en el temps més breu possible, negociacions amb l'Estat espanyol per celebrar un tractat en matèria de nacionalitat'.

Drets lingüístics

La llei de transitorietat estableix la cooficialitat del català i el castellà, amb els drets lingüístics que hi ha fins ara. Tot i que s'haurà d'acabar de definir el rol de les dues llengües durant el procés constituent. L'article 24 de la Llei determina que totes les persones 'tenen dret a no ser discriminades per raons lingüístiques i a exercir el dret d'opció en relació amb les llengües catalana, occitana i castellana, conforme amb allò que estableix la Llei 1/1998, de política lingüística i els drets que empara, així com la resta de drets lingüístics vigents'.

La Llei completa es pot consultar aquí