¿solo dos años??
Es inaudito que no lo hayan condenado por prevaricación.
La justicia en este país es de chiste.

Podríem imaginar-nos que uns jutges han examinat de manera imparcial l’actuació de tres persones i s’han limitat a aplicar la llei. Però una llei és imprescindible que siga la mateixa per a tothom i, per tant, que castigue de la mateixa manera tothom qui no la complesca. I quina explicació té que Mas, Rigau i Ortega siguen declarats culpables, diuen que per haver desobeït una ordre del Constitucional, mentre que mai ningú no ha castigat les altres documentades desobediències al mateix tribunal –com per exemple les vint-i-sis ocasions en què el govern espanyol s’ha negat a aplicar sentències favorables a la Generalitat de Catalunya?

Malgrat això, podríem fer veure que tres ciutadans han estat jutjats per un tribunal normal i corrent, preocupat només pel compliment de la llei. Però com explicaríem aleshores que la junta de fiscals de sala de Madrid obligàs la junta de fiscals del TSJC a emprendre una acció penal que ells deien que era inexistent? La cosa va acabar, ni més ni menys, amb la dimissió del fiscal general de l’estat, i això deixava entendre que el govern, l’executiu, s’hi havia immiscit d’una manera intolerable, violant la separació de poders i violentant el poder judicial.

I encara, si ho voleu, podríem fer veure que parlem d’un judici normal, d’aquells que es fan en els països normals. Però aleshores com explicaríem que el fet objecte de persecució és una urna i les paperetes que hi vam dipositar 2.344.828 ciutadans, amb plena llibertat i consciència del que fèiem? En quin país que es diga democràtic es perseguiria l’exercici de la democràcia?

No fem veure res, doncs, i mirem la realitat fit a fit. Quan passen els anys serà una evidència històrica indiscutible que la sentència del Tribunal Constitucional contra l’estatut de Catalunya va ser un colp d’estat, perquè trencava l’equilibri constitucional entre el vot del parlament i el referèndum dels ciutadans. I ningú no dubtarà que allí començà el procés de separació entre els dos estats. Quan passen els anys ningú no discutirà que el 9-N va ser el dia, el primer dia, en què Catalunya va actuar com una nació sobirana i Espanya com un estat fallit. I que aquell èxit espectacular va desencadenar la fase final del procés d’independència. I quan passen molts anys algú explicarà que, si és que encara quedava cap fil per a provar de recompondre res, l’estat espanyol el va trencar amb una sentència impossible de reparar. Era un dilluns tretze de març. Exactament ahir.

Pep Miquel ( pep merda)
Es que esta ben trebucat ets tu , aquest es es primer comentari que faig, tu m'has confos amb en mallorquin
Fet fer unreconte de neuronas ,crec que ten quedan pocas
No tenc res a veure amb mallorquin , jo sempre he signat Guiem,
Si te entrenas arribaras a ser mes pur de lo que ja ets,

Ah, esperau, que n'hi ha mes !!. REulta que Espanya ha estat fent pressio sobre sa comissio de Venecia perque canviassin es textes que eren encara mes durs contra sa seva politica de dictadura tercermundista...

L’estat espanyol va pressionar el cap de setmana els integrants de la Comissió Venècia per mirar de rebaixar les dures crítiques de l’informe que va emetre sobre la reforma del Tribunal Constitucional. VilaWeb ha aconseguit el document de cinc pàgines que els representants de l’estat espanyol van proposar als integrants de la Comissió, en què es poden veure els canvis que van voler fer en l’esborrany original. El document (podeu consultar-ne l’original al final d’aquest article) demostra tant les inusitades pressions espanyoles com la resistència de la Comissió Venècia a acceptar els canvis més escandalosos.

És molt significatiu que els representants de l’estat espanyol demanin en tres paràgrafs diferents d’eliminar qualsevol referència al fet que la Comissió Venècia entén que el Tribunal Constitucional actua en nom dels interessos institucionals propis, com a part i no com a àrbitre. Es pot observar en els paràgrafs 41, 71 i 75 (que abans tenien els números 43, 73 i 77). Espanya exigeix de retirar les frases següents (ratllades) o modificar-les (subratllades):

41. Per assegurar que el Tribunal és vist com un àrbitre neutral i evitar la impressió que el Tribunal actua en benefici dels seus propis interessos institucionals

71. Cal reconsiderar l’atribució directa i completa al Tribunal Constitucional de l’execució de les seves decisions, per promoure la percepció que el Tribunal Constitucional només actua com vist que això pot portar a la percepció –justificada o no– entre la població que el Tribunal Constitucional persegueix els propis interessos interessos institucionals darrere una decisió particular en comptes de ser un àrbitre neutral, com a jutge de les lleis.

75. Per tal de remarcar la percepció del Tribunal Constitucional com un àrbitre neutral impedir la impressió que el Tribunal actua a favor dels seus propis interessos…

Amb aquestes demandes els representants de l’estat espanyol pretenien diluir la crítica, a còpia de suavitzar el llenguatge. En aquesta línia, Espanya va demanar també d’eliminar tot el paràgraf 35, en què en l’esborrany original es criticava la manca de claredat que implicava convertir el Tribunal Constitucional en executor de les seves decisions.

La resistència de la comissió a aigualir les crítiques
De l’anàlisi del document obtingut per VilaWeb, es destaca que la Comissió de Venècia, malgrat les pressions espanyoles, es resisteix a eliminar les crítiques i troba la manera d’expressar-les.

Per exemple, en el paràgraf 46 (abans, 48) la comissió es troba forçada a fer una redacció final de compromís: ‘La Comissió de Venècia no dubta que el Tribunal Constitucional aplicaria aquestes provisions de manera proporcionada, però examina les esmenes des d’un punt de vista abstracte.’

Un altre cas clar és en el paràgraf 48, quan la comissió esmenta l’opinió del Tribunal Constitucional en el sentit que les sancions no tenen caràcter penal però, immediatament després, en el paràgraf 49, contradiu aquesta afirmació de manera contundent: assegura que, d’acord amb l’article 6 del Conveni Europeu dels Drets Humans, aquestes sancions que Espanya diu que no tenen caràcter penal han de ser considerades de caràcter penal.

Moldàvia d’exemple
Finalment resulta molt aclaridor l’intent de l’estat espanyol de trobar exemples de altres països amb pràctiques comparables a les del Tribunal Constitucional que critica la Comissió Venècia.

L’informe de la comissió diu que el cas espanyol és una excepció, mentre que els representants del govern espanyol insisteixen unes quantes vegades a presentar Moldàvia d’exemple comparable. Com que el Consell d’Europa inclou estats amb nivells de democràcia diversos, aquesta comparació vergonyant permet a l’estat espanyol d’insistir a dir que no hi ha cap model europeu.

D’aquesta manera intenta defugir la crítica que, emperò, es fa finalment ben clara en el paràgraf 71 (abans,73). En aquest paràgraf l’informe diu: ‘La responsabilitat de contribuir a la execució de les pròpies decisions [del TC] és una excepció’ [a Europa].

Em ve a la memòria quan vàrem sortir al carrer demanant "llibertat, amnistia, estatut d'autonomia" en un moment que era il.legal. Tots els que ens criticaven, amanaçaven i ens insultaven són els mateixos que ara en critiquen, amanacen i ens insulten. Doncs bé. Han de saber que la lògica democràtica va fer que hi hagués amnistia i estatut d'autonomia i el que no era legal al cap de poc temps ja ho era. Ara és el mateix. El que ara diuen que no és legal, la lògica democràtica farà que ho sigui: l'exercici al dret a decidir dels pobles d'Espanya.

Jajaja es xulet piscines mallorquín i també Guiem (o sia orinal) està ben trabucadet. Uno menos diu. Pobret. Inhabilitació? jajajaja li han fet un favor descomunal. Si es declara l'independencia la inhabilitació sen va a la merda i es pot postular per President de la República Catalana, peró es que inclús si no es declara a les properes eleccions general ja no estarà inhabilitat i pot tornar a encapçalar les llistes del seu partit si aixó ho decideixen. I de postre la bufetada descomunal, inclus aguada amb 3.000 litres d'aigua, de la Comisió Europea que ha posat Espanya al nivell de unes quantes dictadures. Tot Europa sen riu d'aquest trist país del nord d'África.

Jajajaj ni ha alguns amb nom de moneda xinesa, be i amb quatre o cinc noms mes que parla den Mas i sa loteria, Pobre trabucadet el de sa loteria i cada any era en Fabra, en para de la niña diputada que va dir que se jodan los parados. I a aquesta tropa s'animalet d'aglà aplaudeix fins i tot amb ses orelles. De cada vegada ses cagades des govern amb els independentistes son mes estúpides. Ahir una bufetada antologica de la Comisió Europea, que malgrat ho va suavoitzar a base de be per les presions dels mamarratxos que ens governen va possar a Espanya a l'altura de tres o quatre dictadures. Avui amb aixó un grapat de milers mes d'independentistes. Fins i tot la CUP que va esser la que va fer que deixes el càrrec s'ha possat clarament devora seu. Son brillants els que es pensen que un por huevos serveix al segle XXi. Si la segueixen cagant igual , la votacoó no serà ni per setembre serà abans i amb aquestes convenç a molta mes gent que aquest es un pañis de merda i que millor partir.

És curiós que els que més claman i prediquen sobre cumplir la llei,son els primers que dia si i dia també la incumpleixen.Hipòcrites.

Ana, Ana : El compte a l´estranger era del seu pare i ja el va regularitzar.
Vigila que no t´enverinis amb tanta mala llet.

Ana, Ana : El compte a l´estranger era del seu pare i ja el va regularitzar.
Vigila que no t´enverinis amb tanta mala llet.