nubes dispersas
  • Màx: 26°
  • Mín: 21°
24°

La Plataforma per la Llengua ‘legalitza’ productes de Mercadona

La Plataforma per la Llengua ha fet una acció reivindicant l’etiquetatge en català, aquest dijous, en un supermercat de la cadena Mercadona, a Sant Cugat del Vallès.

L’entitat, amb una quinzena de voluntaris, va enganxar etiquetes a sis dels productes de la marca pròpia de Mercadona que no complien la legislació vigent. Els productes només ofereixen la informació de consum en castellà, fet que contradiu la normativa d’etiquetatge. Per tant, van enganxar adhesius amb la informació obligatòria traduïda al català.

Aquesta acció va servir per protestar contra la persistent negativa de molts distribuïdors de béns i serveis de complir amb les obligacions establertes pel Codi de consum de Catalunya, que protegeix els drets lingüístics dels consumidors catalans.

Segons la Plataforma per la Llengua, molts distribuïdors infringeixen de manera continuada els articles 128-1 i 211-5 de la Llei 22/2010 del Codi de Consum de Catalunya, que assenyalen que els consumidors tenen el dret de rebre les informacions, l'etiquetatge i l'embalatge dels productes de consum en llengua catalana. El Codi de consum, juntament amb la Llei de Normalització lingüística, són les úniques dues normatives que en l'àmbit de l'etiquetatge preserven per als catalanoparlants uns drets semblants als dels castellanoparlants, protegits a bastament per més de 160 normes impositives del castellà.

A més, apunten que la infracció es detecta especialment en les marques pròpies de cadenes com Carrefour, Lidl, Dia, Alcampo, Aldi, Co-aliment, Hipercor i Supermercats El Corte Inglés, Keisy, Spar, Suma i la mateixa Mercadona.

La directora de la Plataforma per la Llengua, Neus Mestres, va demanar que les empreses compleixin la llei i que deixin de discriminar els parlants de català. «A la majoria de supermercats només hi ha etiquetats en català prop del 10%, el que fa que un 90% de productes que es comercialitzen a Catalunya que són il·legals», va assegurar. Mestres també va fer una crida perquè l'Agència Catalana de Consum supervisi que la norma es compleix i va apel·lar a la necessitat que els catalanoparlants prenguin consciència dels seus drets i els defensin, tot evitant de consumir productes discriminatoris.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente
Per Marti BCN, fa mes de 5 anys

Que calgui fins i tot reivindicar les coses mes basiques, com tenir l´etiquetat dels productes en les dues llengues oficials de la comunitat on venen els productes, demostra clarament que l´estat espanyol no funciona i unicament la independencia pot garantir un minim de respecte.

Valoració:0menosmas
Per Biel, fa mes de 5 anys

"1923: La nostra parla
La nostra parla era una societat presidida pel maonès Joan Mir i Mir, el qual havia escrit el 1917: "Per part meva, crec necessari dir-vos en primer lloc que estic del tot conforme que la nostra parla no és més que una petita variació de la llengua catalana, i em pens que tots arribarem a comprendre que som catalans, fills dels que varen prendre Menorca als moros i dels qui han anat venint d'aquelles hores ençà.

Catalans som i en bon català acabaran per escriure tots aquells que vulguin fer-ho així com toca". El desafiament no seria fàcil i sorgirien polèmiques per part d'aquells que defensaven el castellà. Però Joan Mir i Mir tenia les coses ben clares."

(Miquel Ferrà i Martorell, dBalears, 8-2-2012)

Joan Mir i Mir tenia el mateix sentiment nacional que Ramon Llull, Anselm Turmeda, Vicenç Ferrer, Ferran Valentí, Jaume Cadell, Calixt III, Marià Aguiló, Felip Curtoys i Valls, Josep Lluís Pons i Gallarza, Jeroni Rosselló, Josep Tarongí, Benvingut Oliver i Esteller, Josep Miquel Guàrdia, Ramon Picó i Campamar, Lluís Martí, Antoni Vicens Santandreu, Joan Torrandell, Nicolau Primitiu Gómez Serrano, Estanislau Aguiló, Miquel Duran, Miquel Costa i Llobera, Joan Estelrich, Eduard Martínez Ferrando, Antoni Maria Alcover, Pere Oliver i Domenge, Llorenç Riber, Miquel Ferrà, Antoni Salvà, Joan Pons i Marquès, Isidor Macabich, Francesc de B. Moll, Marià Villangómez, Gabriel Alomar, Alexandre Jaume, Francesc de S. Aguiló, Pere Ballester, Tudurí Garcia, Joan Timoner i Petrus "Menorquit", Víctor Major, Emili Gómez Nadal, Carles Salvador, Pere Capellà, Joan Fuster, Llorenç Planes, Gregori Mir, Blai Bonet, Josep Maria Llompart, Nadal Batle, Miquel Bauçà, Baltasar Porcel, Josep Guia, Joan Guasp, Miquel Barceló, Bartomeu Mestre i Sureda "Balutxo", Biel Majoral, Gonçal Castelló, Gabriel Bibiloni, Bernat Joan, Pau Cateura, Antoni Mas i Forners, Joan Lladonet, Jordi Caldentey, Maria Antònia Font, etc.


Cadascun

d'aquests

és

un

feixista

traïdor,

segons

& Sou 4 replegats.

Valoració:2menosmas
Per tururu, fa mes de 5 anys

¿Y este fanático adoctrinado que se hace llamar transcriptor no tiene algo de cosecha propia?. ¿Todo lo tiene que copiar?.

Servidor, por ejemplo, no tiene muchas pero de entre ellas escojo la que mejor se adapta a tanta estupidez, por ejemplo: CAP DE FAVA. ARRUIX

Valoració:1menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 5 anys

«Catalans conscients, oïu-me: les Mallorques són catalanes. Per amor a la veritat, per deler de justícia, per la fretura d’alliberació que havem, ens cal reintegrar, incorporar al llinatge de Catalunya, les Balears, les illes volgudes, que no són ni poden ésser colònies ni possessió d’altres pobles, car són la pròpia substància, la pròpia sang, de la Catalunya malaurada, de la Catalunya triomfadora. (…) És, doncs, Catalunya una nacionalitat; serà una nació, un Estat. Ara bé, la nacionalitat catalana no es limita al Principat de Catalunya; s’estén, a més, per les terres del Rosselló, Cerdanya i Conflent; per les encontrades de la Ribagorça i el Pallars; per les muntanyes lliures d’Andorra; pels vergers de la València i per les blaves i assolellades illes Balears».Pere Oliver i Domenge (1916)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 5 anys

«Menorca és catalana, genuïnament catalana (…) [i cal] enfeinar-nos en la tasca, àrdua és ver, però també bella i justa de la catalanització radical de la nostra illa. (…) Advinguda la República, que no pot ésser altra que federativa, ens cal tombar els ulls vers la història i regenerar-nos com a poble lliure. (…) Res d’Estat Balear, res de provincianisme. Volem ser catalans, tot essent menorquins, com en són els empordanesos, els rossellonesos, els mallorquins mateixos. (…) Si Menorca és una regió catalana ha de seguir una política catalana.» Joan Timoner i Petrus, Menorquit (1931)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 5 anys

«Mallorca, sense perdre cap característica de la seva fesomia pròpia, no és altra cosa que una illa catalana, digui el que digui tot el filisteisme vuitcentista. Com a tal forma part de la Catalunya integral, participant amb ella de la unitat de raça, de la unitat de llengua i de la unitat de cultura, la qual ha enriquit molt sovint amb aportacions de gran vàlua. Cal desfer l’equívoc que Mallorca és una regió d’Espanya distinta de Catalunya, i desvirtuar el regionalisme o el mallorquinisme com a conceptes mancats totalment de sentit». LNT (1930)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 5 anys

El gener de 1928 apareix a Mallorca LA NOSTRA TERRA, una magnífica revista mensual d’Art, Literatura i Ciència que es publicarà fins a l’aixecament feixista-militar de juliol de 1936. En els editorials teoritza i propugna la reconstrucció nacional a partir de la llengua, la cultura i els eixos identitaris de la personalitat col·lectiva del conjunt de la nació. La revista comptava amb col·laboradors destacats d’arreu de Catalunya (Amades, Carner, Chabàs, Coromines, Fabra, Macabich, Martínez Ferrando, Maseras, Moll, Saltor, Soldevila, Villangómez…). En les seves quatre mil cinc-centes pàgines, no apareix l’expressió Països Catalans i, en canvi, és habitual la denominació Catalunya Gran i molt freqüent el gentilici catalans aplicat als mallorquins i als valencians. Els editorials i els nombrosos articles referits a la qüestió nacional catalana, són una font imprescindible de referència.


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-3menosmas
Per transcriptor ||*||, fa mes de 5 anys

«Si el mallorquinisme no pot ser oposat a balearisme, i balearisme vol dir, essencialment, catalanisme insular, està clar que el mallorquinisme únic que s’ha d’admetre com a bo i raonable és el catalanista». Joan Estelrich(1917)


http://blocs.mesvilaweb.cat/balutxo/?p=258699

Valoració:-3menosmas
Per Guiem, fa mes de 5 anys

Tia
Es primer que insulta ets tú diguent ases a tots es forasters, i te tornas a equivocar , jo no som espanyolista , jo som mallorquinista, ni tan sols balear, men fot de ses altres illes, ara figurat tú lo que m'importa Catalunya o Espanya,

Valoració:-5menosmas
Per tia-net tia-brut, fa mes de 5 anys

Como si los catalanes fuesen "corderos de Dios". Que yo he vivido muchos años con ellos y sé como hablan y como piensan. Más ordinariotes, imposible. Hablo de los que conozco, no generalizo.

Valoració:1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 5
Siguiente