cielo claro
  • Màx: 21.7°
  • Mín: 13.08°
21°

Mas retreu a la CUP les crítiques als Mossos

Ho considera un «autogol» del sobiranisme

Artur Mas i Francesc Homs, a primera plana. | Europa Press

L'expresident de la Generalitat Artur Mes ha retretla CUP que la controvèrsia generada pel paper dels Mossos d'Esquadra en la detenció de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, és un «autogol» del sobiranisme que l'afebleix.

«És una estratègia que no porta a cap part que no sigui enfortir l'estratègia de l'Estat espanyol», ha valorat en una entrevista de «El Punt Avui» que s'emetrà a la nit a «El Punt Avui Televisió».

La CUP va carregar contra els Mossos i contra el Govern per la detenció de Venturós ja que va considerar que no haurien d'haver acatat l'ordre judicial, i el Govern va defensar que la policia catalana té funcions de policia judicial i havia de complir-les.

Mas, que lamenta la detenció de Venturós, ha criticat que «les baralles internes provocades per gent d'aquí mateix»-en al·lusió als anticapitalistes- deixen l'Estat content i satisfet i, per contra, al sobiranisme descol·locat.

«Hem de fer les coses d'una manera que el nostre adversari real, que es diu Estat espanyol, en aquest gran tema de la independència tingui la prova que estem disposats a una confrontació intel·ligent», ha considerat.

FRANCESC HOMS

També en la mateixa entrevista, el líder del PDECATal Congrés, Francesc Homs, ha defensat l'actuació dels Mossos amb Venturós i ha assegurant que no tenien alternativa perquè Catalunya encara no és independent.

«El dia que hàgim fet la proclamació de la independència, els Mossos i tots els funcionaris locals hauran de complir les lleis catalanes. Però, que jo sàpiga, encara no hem arribat a aquest punt», ha dit.

Homs ha considerat que la CUP busca competir sobre quin actor de l'independentisme es creu més el procés sobiranista, i ha demanat acabar «d'una punyetera vegada amb aquesta carrera» que, a parer seu, no porta enlloc.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per Vicens Pardal i Moratinos, fa mes de 7 anys

Josep Tarradellas, fill de l'expresident de la Generalitat, ha reconegut en una entrevista a TV3 que no sap que hagués pensat seu pare del procés independentista que viu actualment Catalunya. No obstant això, ha deixat clar que Tarradellas estava en contra dels fets d'Octubre del 34, quan Companys va proclamar l'Estat Català de la República Federal Espanyola.
"Ningú pot parlar en el nom del meu pare en aquesta situació. L'únic que puc dir és que el pare estava en contra dels fets d'Octubre del 34. Això pot deixar pensar certes coses. No diré més. No són comparables els episodis però hi ha certes idees que es poden comparar ", ha explicat. També ha assenyalat que "no tinc molt clar" que hagués pensat sobre la situació actual d'ERC.

Valoració:0menosmas
Per CATALUNYA ENDAVANT, fa mes de 7 anys

II*II
CAT


CAT

CAT

CAT


CAT


CAT

Valoració:5menosmas
Per Gabriel Rufián, fa mes de 7 anys

Artur Mas ha baixat els escons de CiU al Parlament de 48 a 29 a només 5 anys. És un geni, sembla que en comptes d'Ítaca acabarà (se'n va amb gairebé 600.000 € / any) de diputadito a Madrid, i així ho veu el periodista català a ABC:

"I això que tot era molt senzill, molt senzill. Es tractava de transversalitzar. Trencar l'eix esquerra-dreta va constituir el gran propòsit estratègic d'aquesta lluminària reconvertida a aquestes hores en gerro xinès amb parada i fonda a Madrid. No se li va ocórrer pensar que, més aviat que tard, això ho empenyia, a ell i al seu partit, a caure en

braços d'ERC i els seus apèndixs. (...) Mas era això que aquí s'aprecia sempre tant: un enxampo. Manejava amb envejable perícia el regat curt, l'ardit enginyós, el mercadeig de cartes per sota de la taula, les martingales que se solen prendre tantes vegades per indicis de clarividència només a l'abast dels gran homes d'estat. Però CDC, la difunta insepulta, comptava amb 62 diputats quan va començar aquesta broma tan seva. Avui tot just frisa la trentena. ¡Crani privilegiat! "

Nosaltres ho resumim amb els resultats de CDC a les Generals de desembre El menor percentatge de vots a Catalunya de la història: 15%. El menor nombre de diputats des de 1979: 8. El menor nombre de votants des de 1979: 566.000.

Bona feina, Artur.

Valoració:-3menosmas
Per Pep López, fa mes de 7 anys

Josep López de Lerma ha escrito un libro, Cuando pintábamos algo en Madrid. Fem de menys una crítica a en Pujol, però sembla que això no és possible. Sin embargo, el exportavoz de CiU en Madrid dice cosas muy interesantes hablando de su libro:
• Ya hay máxima autonomía en Cataluña: “Hoy en día, la Generalitat, amparada en el Estatut del 1979, es la prueba más evidente de que nunca Cataluña nunca tuvo tanto poder político en sus manos. (…) Los que han llegado han preferido romperlo todo y partir de cero, con lo que tampoco resolverán nada”.
• Pujol y su Ploralunya: “Pujol pensaba que CiU perdería el derecho a reivindicar. Pero si sólo conjugamos el verbo reivindicar un día y otro y otro más, eso nos lleva al agotamiento de cualquiera”.
• Teatro nacionalista: “Macià y Companys se acabaron bajando los pantalones al cabo de dos días después de proclamar la independencia”.
• Residualización de CiU: “Ahora CiU ya no lidera la última etapa. Ni siquiere existe y ha tenido un entierro de tercera. En nuestros tiempos, marcábamos el ritmo político. Ahora no pintamos nada. En Cataluña, puede más la CUP que la ex CDC. En Madrid, hemos obtenido los peores resultados de la historia -por lo que, por cierto, el señor Homs todavía no ha dimitido-, y no pintamos nada, relegados debajo de las columnas del gallinero”.
• Artur Mas, capitán del hundimiento: “La mía es una enmienda a la totalidad. Y señalo como a gran capitán del hundimiento al señor Mas. (…) No era la persona más preparada. Debió saber separarse del patera tiempo y no lo hizo. Pero el error más grave de Mas fue el de rodearse de unos niños incalificables. ¡No habían visto el mundo ni por un agujero! (…) Les das coche oficial y secretaria, y después no saben ni pedir un taxi. Así le ha ido a Mas, que se rodeó de mediocres”.
• Suicidio de Artur Mas: “Mas se ha suicidado. Tiene guasa que la primera víctima importante del proceso sea el mismo que lo inició. Todo ha sido un despropósito. Pero es que cuando se quiere como pareja a la CUP, todo es posible. Se escogió primero a ERC y se decidió hacer un plebiscito, algo que no es posible a través de unas elecciones autonómicas. Era un montaje, pero es que además se perdió y dijeron que habían ganado sumando a la CUP. En política, dos y dos no suman cuatro. Y lo primero que piden los de la CUP es la cabeza de Artur Mas. Él mismo puso la cabeza bajo la guillotina. Para llegar aquí, no hacían falta tantos procesos y procesiones. Mi conclusión es que Mas no había nacido para dedicarse a esto”.
Doncs això: los hay que compran café sin saber que tiene cafeína, y la fase separatista del nacionalisme és una llufa.

Valoració:1menosmas
Per Vicens Pardal i Moratinos, fa mes de 7 anys

En Històries amagades del Nacionalisme català, de Javier Barraycoa, s'explica el marc d'aquesta esperpèntica situació. En la introducció llegim:
"Una anècdota històrica, no molt coneguda, il•lustra perfectament el que el nacionalisme és, respecte del seu tractament de la història. Corrien les últimes setmanes de la Guerra Civil i tots els republicans preparaven la seva fugida de Barcelona. Tarradellas, en aquests temps d'incertesa, va manar a un funcionari al cementiri per recollir el cor de Macià. Quan va morir el primer president de la Generalitat republicana, en una estranya cerimònia de caràcter maçònic, es va decidir preservar el seu cor en una urna que es va dipositar en la mateixa tomba. Tarradellas, en un rampell patriòtic, va decidir portar-se al exili l'urna amb el cor de Macià i enterrar el cos en una altra tomba perquè no fos profanat per les forces nacionals. Durant l'exili, l'urna i la seva custòdia van donar lloc a tot tipus d'anècdotes que van acabar feliçment. Tornat Tarradellas a Catalunya, va decidir realitzar protocol•làriament el lliurament del cor de Macià a la seva família el 10 d'octubre de 1979. L'acte es va celebrar al Palau de la Generalitat, i després els familiars i Tarradellas, en privat, es van dirigir al cementiri. El que ja no se sol explicar és la sorpresa que es van dur a dipositar de nou l'urna. Resulta que aquí ja hi havia una altra amb un cor. El cas és que el funcionari que havia enviat Tarradellas el 1939, possiblement amb les presses, va preferir anar a buscar un altre cor més assequible i colar-li un gol a polític republicà. Així, Tarradellas va estar quaranta anys passejant un cor per Europa, com custodiant la quinta essència de Catalunya, que ni tan sols era el de Macià ".

Com havia dos cors de Macià, la família es va quedar amb un dels dos i és el que es va dipositar al Banc i va començar destil•lar per a gran sorpresa de l'empleat que va trucar a la família.
Tot resolt.

Valoració:1menosmas
Per Joan, fa mes de 7 anys

Té tota la raó.

Valoració:-1menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente