El Tribunal Suprem ha vist indicis que el jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón cometé delictes de prevaricació i "d'ús d'artificis d'escolta i enregistrament amb violació de les garanties constitucionals" quan intervingué converses mantingudes pels presumptes capitosts de la trama Gürtel amb els seus advocats a la presó. L'instructor de l'Alt Tribunal Alberto Jorge Barreiro dictà ahir un acte de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat, la qual cosa implica que dóna per finalitzada la instrucció d'aquesta causa. Així, rebutja arxivar el cas i dóna deu dies a les parts perquè es pronunciïn sobre si desitgen sol·licitar l'obertura de judici oral contra el jutge suspès.

Es dóna la circumstància que, hores abans que Barreiro notificàs aquesta interlocutòria a la defensa, l'advocat de Garzón en aquest assumpte, Francisco Baena, havia remès al Tribunal Suprem un escrit en què sol·licitava a Jorge Barreiro la realització de determinades diligències a descàrrec seu. Entre d'altres coses, li demanava que cridi a declarar com a testimoni el magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Madrid Antonio Pedreira, que és qui actualment investiga la trama corrupta.

Càrregues contra el jutge

Al llarg de l'acte, Jorge Barreiro envesteix durament contra el jutge suspès de l'Audiència Nacional i assegura que Garzón, en permetre les escoltes, va lesionar "un dels principis bàsics del sistema penal, remuntant-nos a un estatus processal anterior a l'Estat de Dret". Indica que el jutge suspès aplicà la mesura d'intervenir les comunicacions "en uns termes tan categòrics i omnímodes que buiden de contingut el dret de la defensa i altres drets fonamentals d'uns imputats que estan en presó preventiva".El text afegeix que si el jutge de l'Audiència Nacional hagués decidit incomunicar els tres presos, la seva defensa hauria tingut una major eficàcia, perquè "almenys no s'autoincriminarien ni aportarien fonts de prova en contra dels seus interessos processals".