El Senat ha aprovat avui la presa en consideració d'una iniciativa per a ampliar l'ús de les llengües cooficials a la Cambra amb el vot en contra del PP, que considera que aquest ús tindrà un important cost econòmic per a "una cosa que no és urgent ni necessària", i que "no és constitucional". El ple ha aprovat la proposta de reforma del Reglament del Senat per 134 vots a favor i 122 en contra -els del PP i la senadora d'UPN, Mar Cavaller-, després d'un tens debat en el qual la majoria dels portaveus han intervingut a alguna de les quatre llengües cooficials per dirigir-se al ple.

Entre ells, la secretària d'Organització del PSOE i senadora pel País Valencià, Leire Pajín, qui ha començat la seva intervenció parlant primer en basc i, a continuació, en valencià i gallec. Per part dels 34 senadors promotors d'aquesta iniciativa, el senador de l'Entesa Miquel Bofill (ERC) ha dit que és una proposta "transversal i oberta", que "no va contra res ni contra ningú", sinó a favor de les llengües cooficials i del castellà, "que no mereix ser una llengua imposada", la "pluralitat i la democràcia".

Malgrat que Bofill ha recordat que les llengües no han de ser una arma llancívola entre polítics, el debat d'avui ha viscut moments de tensió, en els quals el president de la Cambra Alta, Javier Rojo, s'ha vist obligat a intervenir en nombroses ocasions reclamant "ordre" i "silenci". Així, el senador mallorquí Pere Sampol ha dit que sent que la seva llengua no és "respectada" ni estimada, sinó "més aviat odiada per una part important dels ciutadans de l'Estat per culpa dels seus representants polítics", mentre que José Manuel Pérez Bouza, del BNG, ha recriminat a Manuel Fraga que votàs en contra de la iniciativa.

Aquesta intervenció ha motivat que l'expresident de la Xunta de Galícia demanàs la paraula per afirmar que se sent "profundament gallec", que és la seva "forma de ser espanyol", i exigir a Pérez Bouza que no li doni lliçons de res i molt menys de galleguisme". Per part del PP i en contra de la iniciativa ha intervingut Juan Van Halen, que ha recordat que Espanya "no és un Estat plurilingüe", sinó que ho són "algunes" comunitats autònomes, i que el castellà és la llengua comuna i oficial de tot l'Estat, com estableix la Constitució.

Van Halen ha advertit del "ridícul a nivell mundial" que faria Espanya si el president del Govern, els ministres i tots els que intervenen davant del Senat, haguessin de comparèixer "proveïts d'un auricular, en una Cambra en qui tots compartim un mateix idioma." El portaveu del PP ha atribuït el vot dels socialistes a favor d'aquesta iniciativa a que el PSOE "plega les seves responsabilitats institucionals a interessos partidistes". "El senyor Montilla pesa molt, i pot ser una taula de salvació, però també una àncora per enfonsar el PSOE", ha assenyalat Van Halen en al·lusió al president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla.

Ha rebutjat el cost que tindria per a la Cambra l'ús de traductors, que ha xifrat en 1.224 milions d'euros anuals, en lloc dels 120.000 euros a l'any en què el van situar els 34 promotors de la iniciativa. "Confondre això amb el respecte a les llengües no té res a veure. Ni és respecte a les llengües ni res, és un espantós ridícul, espantós: auriculars tots, entenent-nos tots. Ridícul", ha conclòs Van Halen.

Per part del PSOE, la senadora Leire Pajín ha recordat que el ple aprovava avui la presa en consideració d'una proposta l'abast de la qual ha de ser ara debatut per tots els grups parlamentaris, per la qual cosa no era el moment de prendre una decisió "concreta" sinó de permetre l'avenç de l'ús de les llengües. "Fem dins de l'hemicicle el que els senadors i senadores fem amb normalitat als passadissos d'aquesta Cambra", ha manifestat Pajín, que ha afegit que ella té la "sort" de conèixer tres llengües i sent el "màxim respecte" envers totes elles perquè forma part de la seva "identitat com a espanyola".

Pajín ha recalcat que, 30 anys després d'aprovar-se la Constitució que no estableix "cap impediment" sinó "més bé el contrari" en l'ús de les llengües, que el Senat, com a Cambra territorial, no les empri "amb normalitat" és "alguna cosa que no se sosté". Finalment, ha reclamat el PP que s'afegeixi a aquesta iniciativa al llarg de la seva tramitació parlamentària, i ha dit que la seva presa en consideració en el Senat era un fet "històric", però no "anormal" o "inaudit", perquè Espanya és un país "plural" on els ciutadans "parlen el seu idioma matern amb normalitat".