algo de nubes
  • Màx: 25°
  • Mín: 19°
19°

Els arrests dels líders de l'esquerra abertzale mobilitzen Euskal Herria

“Askatasunaren alde” (“per la llibertat”). Sota aquesta consigna varen marxar desenes de milers de persones en la multitudinària manifestació que tingué lloc a Donostia. Els líders de tots els grups polítics, llevat de PP i PSOE, feren costat a la protesta contra l'estratègia de repressió

Eren desenes de milers, omplien els carrers de Donostia i marxaren sota una mateixa bandera, per una mateixa idea: la ikurrinya i la defensa dels drets de tots els bascos. "Askatasunaren alde. Eskubide guztiak guztiontzat" ("per la llibertat. Tots els drets per a totes les persones").

L'operació que finalitzà amb l'empresonament de cinc dels deu militants de l'esquerra abertzale que havien estat detinguts dimarts, entre ells Arnaldo Otegi i l'exsecretari general de LAB Rafael Díez Usabiaga, causà un absolut i conscient rebuig de tot l'arc polític nacionalista, inclòs el PNB, que va fer costat a la protesta amb l'assistència de tres pesos pesants: Andoni Ortuzar, Joseba Egibar i Iñaki Gerenabarrena, màxims responsables del partit a Biscaia, Guipúscoa i Àlaba respectivament.

I no sols els polítics: la societat basca en conjunt respongué massivament a la crida dels sindicats. Els manifestants partiren passades les cinc del capvespre del túnel d'Ondarreta a la capital guipuscoana, rere una pancarta portada pels secretaris generals de les centrals convocants, corejant consignes en les quals es demanava la llibertat per als arrestats.

Entre la multitud hi havia membres de l'esquerra abertzale, com ara l'històric Rufi Etxeberria -detingut en l'operatiu i posat en llibertat després de comparèixer davant del jutge Baltasar Garzón-, Tasio Erkizia i Jone Goirizelaia, a més de representants d'aquest entorn en les institucions municipals, per exemple l'encara batlessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia, també secundaren la convocatòria.

Minuts abans d'iniciar-se la marxa, l'històric dirigent de l'esquerra abertzale, Tasio Erkizia, assegurà que la presència de "la majoria social i política" d'Euskadi en la manifestació demostra que hi ha una oposició majoritària en la societat basca a "les ràtzies policials" i una aposta "clara" per "solucions democràtiques".

A continuació, volgué recordar que "existeix un poble, Euskal Herria" amb uns drets "socials i polítics" que l'Estat "hauria de respectar". "La paraula és del poble i, per tant, donem al poble el que és seu, que és la paraula, la llibertat d'expressió i de manifestació, com també d'organització".

Quant als dirigents jeltzales, el president del PNB a Biscaia, Andoni Ortuzar, declarà que participaven en la manifestació perquè es "veuen reconeguts en el seu lema" i explicà que s'estan posant "en perill" els drets a Euskadi.

També el president del PNB de Guipúscoa, Joseba Egibar, hi volgué dir la seva i afegí que havia acudit a la marxa amb la "convicció" que els qui, "des de la paraula i el respecte als drets humans de tothom volen construir un futur en pau", mereixen el seu "suport i adhesió".

Per part seva, el secretari general d'EA, Peio Urizar, afirmà que seria necessari anar "més enllà" del consens aconseguit en la mobilització i arribar a "un acord de mínims" entre partits, sindicats i col·lectius nacionalistes.

També acudí a la manifestació el parlamentari d'Aralar Mikel Basabe, que posà messions per "donar pas a les vies polítiques amb més força que mai". Basabe mostrà "solidaritat" amb els empresonats. "A la política no se li poden tancar les portes, sempre les ha de tenir obertes. Avui, amb més força que mai, s'ha de deixar el pas a les vies polítiques", conclogué.

Des de l'organització, la secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide, considerà que la marxa convocada pel seu sindicat i per altres centrals nacionalistes suposa "una passa endavant en un procés que ha d'encarrilar les solucions democràtiques que necessita aquest país". Segons assegurà, els manifestants pretenien "dir que la repressió no pararà un poble que vol ser amo del seu futur, un poble que demana i necessita remeis democràtics, un poble que no està disposat a mostrar-se passiu davant una realitat que volem superar."

En aquest mateix sentit, l'advocada Jone Goirizelaia va denunciar el "boicot" a "una aposta clara i decidida per un canvi polític" contra allò que, a parer seu, ha representat la detenció de la presumpta nova cúpula de Batasuna, i va animar a avançar en un camí que "dugui realment a una escenari democràtic".

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente
Per mallorqui, fa mes de 12 anys

JO TA KE INDEPENDETZIA!!!

PAS A PAS INDEPENDENCIA!!!


Valoració:1menosmas
Per Indignat., fa mes de 12 anys
Jo voldria reivindicar un referèndum per consultar si la resta de ciutadans de l'estat Espanyol vol mantenir el territori de "Bascongades" anexionat. M'agradaria saber perquè sempre es dóna ben asumit que tothom vol retenir aquest territori. Jo personalment m'estimaria més que els hi donéssin la independència perquè, tanmateix, per retenir-los contra la voluntat només genera fricció social que es materialitza com si només es tractés de petits grups terroristas. jo això no m'ho crec i quan veig que ja fa uns quaranta anys d'atemptats és perquè hi ha un recolçament social molt fort. No sé tampoc perquè mai es plantetja aquesta qüestió. (m´imagin que, com sempre es tracta d'un problema merament econòmic, en el fons la qüestió cultural és un pur "maquillatje" per a fer la lluita més estètica.
Valoració:0menosmas
Per lluis, fa mes de 12 anys
Al pais basc ja hi ha un eix nacional, Cuant comprendem nosaltres els catalans que aixo es lo importat, i no l,eix detre esquerre al que juguen els nostres politics impotents.
Valoració:-3menosmas
Per guerra encoberta, fa mes de 12 anys
Tancar el sector de l'esquerra abrtzale més disposada i en vies de fer un "canvi". Se'ls veu el llautó.

Garzón no és un jutje independent, de fet Estraburg ja el va condemnar per no investigar les tortures del 92 que ell havia orquestrat contra els catalans.

Espanya vol ETA i dinamitarà sempre que pugui la resolució pacífica i democràtica que necessita Euskal Herria.

PP-PSOE volen que la guerra continuï, així ho han disposat. Del seu en pa en faran sopes.
Valoració:8menosmas
Per pere, fa mes de 12 anys
Tota la meva solidaritat amb el poble basc i els presos polítics. Espanya només té 2 opcions: negociar políticament amb l'independentisme basc o ampliar les presons i els cementeris.

La lluita és infinita. La seva repressió és caduca.
Valoració:8menosmas
Per Anticapitalista, fa mes de 12 anys
Malgrat la represssió dels fatxa-progressistes del govern Zapatero-Rajoy, Euskalherria lluita per la llibertat democràtica que li és negada.
Valoració:7menosmas
Anterior
Pàgina 1 de 1
Siguiente