Eren desenes de milers, omplien els carrers de Donostia i marxaren sota una mateixa bandera, per una mateixa idea: la ikurrinya i la defensa dels drets de tots els bascos. "Askatasunaren alde. Eskubide guztiak guztiontzat" ("per la llibertat. Tots els drets per a totes les persones").

L'operació que finalitzà amb l'empresonament de cinc dels deu militants de l'esquerra abertzale que havien estat detinguts dimarts, entre ells Arnaldo Otegi i l'exsecretari general de LAB Rafael Díez Usabiaga, causà un absolut i conscient rebuig de tot l'arc polític nacionalista, inclòs el PNB, que va fer costat a la protesta amb l'assistència de tres pesos pesants: Andoni Ortuzar, Joseba Egibar i Iñaki Gerenabarrena, màxims responsables del partit a Biscaia, Guipúscoa i Àlaba respectivament.

I no sols els polítics: la societat basca en conjunt respongué massivament a la crida dels sindicats. Els manifestants partiren passades les cinc del capvespre del túnel d'Ondarreta a la capital guipuscoana, rere una pancarta portada pels secretaris generals de les centrals convocants, corejant consignes en les quals es demanava la llibertat per als arrestats.

Entre la multitud hi havia membres de l'esquerra abertzale, com ara l'històric Rufi Etxeberria -detingut en l'operatiu i posat en llibertat després de comparèixer davant del jutge Baltasar Garzón-, Tasio Erkizia i Jone Goirizelaia, a més de representants d'aquest entorn en les institucions municipals, per exemple l'encara batlessa d'Hernani, Marian Beitialarrangoitia, també secundaren la convocatòria.

Minuts abans d'iniciar-se la marxa, l'històric dirigent de l'esquerra abertzale, Tasio Erkizia, assegurà que la presència de "la majoria social i política" d'Euskadi en la manifestació demostra que hi ha una oposició majoritària en la societat basca a "les ràtzies policials" i una aposta "clara" per "solucions democràtiques".

A continuació, volgué recordar que "existeix un poble, Euskal Herria" amb uns drets "socials i polítics" que l'Estat "hauria de respectar". "La paraula és del poble i, per tant, donem al poble el que és seu, que és la paraula, la llibertat d'expressió i de manifestació, com també d'organització".

Quant als dirigents jeltzales, el president del PNB a Biscaia, Andoni Ortuzar, declarà que participaven en la manifestació perquè es "veuen reconeguts en el seu lema" i explicà que s'estan posant "en perill" els drets a Euskadi.

També el president del PNB de Guipúscoa, Joseba Egibar, hi volgué dir la seva i afegí que havia acudit a la marxa amb la "convicció" que els qui, "des de la paraula i el respecte als drets humans de tothom volen construir un futur en pau", mereixen el seu "suport i adhesió".

Per part seva, el secretari general d'EA, Peio Urizar, afirmà que seria necessari anar "més enllà" del consens aconseguit en la mobilització i arribar a "un acord de mínims" entre partits, sindicats i col·lectius nacionalistes.

També acudí a la manifestació el parlamentari d'Aralar Mikel Basabe, que posà messions per "donar pas a les vies polítiques amb més força que mai". Basabe mostrà "solidaritat" amb els empresonats. "A la política no se li poden tancar les portes, sempre les ha de tenir obertes. Avui, amb més força que mai, s'ha de deixar el pas a les vies polítiques", conclogué.

Des de l'organització, la secretària general de LAB, Ainhoa Etxaide, considerà que la marxa convocada pel seu sindicat i per altres centrals nacionalistes suposa "una passa endavant en un procés que ha d'encarrilar les solucions democràtiques que necessita aquest país". Segons assegurà, els manifestants pretenien "dir que la repressió no pararà un poble que vol ser amo del seu futur, un poble que demana i necessita remeis democràtics, un poble que no està disposat a mostrar-se passiu davant una realitat que volem superar."

En aquest mateix sentit, l'advocada Jone Goirizelaia va denunciar el "boicot" a "una aposta clara i decidida per un canvi polític" contra allò que, a parer seu, ha representat la detenció de la presumpta nova cúpula de Batasuna, i va animar a avançar en un camí que "dugui realment a una escenari democràtic".