"Mai, mai no s'hauria d'haver enlairat". Amb aquestes paraules i a una sola veu denunciava l'Associació d'Afectats del vol JK5022 que ningú no sabés "apreciar" una infinitat d'irregularitats a l'MD82, que ja havia registrat incidents quatre dies abans del fatídic accident. Ahir es complia un any de la mort dels 154 passatgers del vol d'Spanair i els familiars expressaren les seves exigències: "Volem esbrinar què va ocórrer i que no torni a repetir-se, que la gent no passi el que estam passant nosaltres i que l'accident no hagi estat debades". Així mateix, la presidenta del col·lectiu, Saleta Nistral, va demanar a les companyies aèries que la solució no és "pressionar" els pilots.
Segons varen denunciar els familiars de les víctimes, malgrat que es van produir una sèrie d'"errors en cadena" i va existir l'oportunitat real d'arreglar l'avaria en el moment de ser detectada, inexplicablement no es va seguir el manual.
A més, explicaren que les ambulàncies van tardar 40 minuts a arribar-hi, la qual cosa va impedir atendre les persones que no van morir per la carbonització. En un roda de premsa a Barajas, Saleta Nistral va demanar ajuda a l'Administració central i exigí a les companyies aèries que "prenguin consciència" que no han de pressionar els pilots i que fomentin que els seus treballadors reportin de manera anònima les incidències per prevenir accidents, cosa que no succeeix en l'actualitat. Aquest dia de l'aniversari de la catàstrofe va ser "molt dur" per a les famílies, que varen sol·licitar que no s'emetés el vídeo de l'accident perquè "causa molt mal".
"Errors en cadena"
En aquest sentit, Nistral va atribuir el sinistre a diversos "errors en cadena". "No hi ha més culpa d'uns que de d'altres, ja que si no haguessin tingut lloc una sèrie d'errors, l'avió hauria pogut volar", va recalcar.
Per part seva, Julio Pastor, membre de l'equip d'investigació de l'associació que representa els familiars, va recordar que si en els vols anteriors no s'haguessin desplegat els flaps, l'avió probablement s'hauria estavellat igual, perquè l'accident va ser degut a tres fatídiques casualitats: a "l'equivocació del pilot, que l'alarma no va funcionar i que no es va verificar la configuració".
Respecte de l'avaria a la sonda, Pastor reclamà la necessitat de comprovar el mal estat del dispositiu i "si el temps de vida que li atribueix el fabricant -uns 100.000 avisos, aproximadament 50.000 vols- és mentida", ja que el relé de l'avió sinistrat era a mitjan vida seva. Pastor va ressenyar, a més, que un dels ordinadors no funcionava bé, per la qual cosa no transmetia informació; que una de les caixes enregistradores no va gravar dades perquè a l'interior tenia un disc incompatible i es va preguntar si un possible excés de pes podria haver influït en la tragèdia, després de recordar que l'MD83 de Lanzarote va aconseguir enlairar-se perquè tenia menys pes. "Si totes les maletes dels passatgers del vol, unes 1.000, pesaven 20 quilos, l'avió tindria un excés de pes de 1.500 quilos", va indicar.
Homenatge
El ministre de Foment, José Blanco, va voler mostrar el seu suport als parents dels difunts acudint a la missa commemorativa que es va celebrar als jardins de la T2. "És un dia per ser a prop de les famílies", va assegurar el ministre, que també va prometre noves mesures de seguretat i de reforç de la Comissió i l'Agència de Seguretat.
A banda d'aquest acte, l'aeroport va acollir tres mostres de record més pels qui hi perderen la vida. Es tracta de tres plaques ubicades una a l'indret exacte on es va estavellar l'avió; una altra a prop de la zona d'entrada de la T2 i una darrera al costat d'una olivera del jardí en la qual es pot llegir: ‘En algun lloc... sempre en els nostres cors'.
Indemnitzacions
D'altra banda, les famílies dels 154 finats ja han començat a rebre els avanços de les indemnitzacions que marca la llei per la pèrdua dels seus parents, segons va confirmar la presidenta de l'Associació.
Son Sant Joan recorda els 9 empleats d'Spanair
Les oficines centrals d'Spanair, encara situades a Palma, s'aturaren passades les 12.00 hores del migdia perquè ahir, 20 d'agost, es commemorava el primer aniversari de l'accident de Barajas. Més de 200 persones deixaren els seus quefers de la rutina diària per concentrar-se davant l'edifici de l'aerolínia, a l'aerport de Son Sant Joan. Tots guardaren un minut de silenci, tan sols un minut, però que condensava la tristor de tot un any sense els seus companys i companyes de feina. Antonio, Lourdes, José, Sonsoles, Sonia, Susana, Gabriel, Raquel i Francisco Javier. Tots els noms dels nou empleats d'Spanair que finaren en el tràgic accident de l'M2-82. I entre tots, un record especial per als pilots mallorquins Antonio Garcia Luna i José Fernández Vázquez, a més del jove professional Francisco Javier Mulet.
Mike Szücs, director general d'Spanair i que prengué part en el minut de silenci d'ahir, adreçà unes paraules als presents en honor dels absents. "Que el record de tots ells ens faci més forts i ens permeti estar preparats per afrontar el futur", manifestà Szücs. El màxim responsable de l'aerolínia també qualificà els instants posteriors a l'accident com "una lliçó al món de solidaritat". I és que el 20 d'agost de 2008 quedarà en la memòria "com un dels dies més trists d'Espanya". Son Sant Joan també commemorà l'accident i anuncià per megafonia un minut de silenci en honor de les víctimes. El silenci es produí a les 14.22 exactament, terrible hora en la qual esclatà -un any bans- l'aparell d'Sapanir.
Missa a Sant Francesc
Els treballdors d'Spanair i els seus familiars, a més a més, celebraren ahir a les 20.00 hores una missa a l'església de Sant Francesc. A Barcelona també s'oficià una cerimònia en record dels 154 finats.
