El Tribunal Suprem anul·là ahir de matinada la candidatura d'Iniciativa Internacionalista (II) a les eleccions europees, encapçalada pel dramaturg Alfonso Sastre, després d'estimar les demandes interposades per l'Advocacia de l'Estat i pel Ministeri Fiscal.

Les deliberacions començaren dijous després que la Sala del 61 decidís admetre a tràmit les denúncies contra aquesta candidatura, ja que considera que es tracta d'una llista "pilotada" per ETA per "elevar la moral" de les bases després de fracassar en l'intent de presentar-se a altres eleccions.

Tant la Fiscalia com el Govern sostenen que el número 1 d'II, el dramaturg de HB, EH i ANV Alfonso Sastre, és el "banderí d'enganxall" elegit per ETA per enviar "un senyal clar als seus votants" de quina és la llista a la qual han de donar suport per obtenir un escó al Parlament Europeu.

El portaveu d'II, Luis Ocampo, proclamà dilluns passat que la candidatura és "totalment legítima" i que II és una organització "únicament i estricta política" que desenvolupa actuacions "únicament i estricta polítiques".

A més, II anuncià que presentarà una querella criminal contra els ministres d'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, i de Justícia, Francisco Caamaño, per injúries i calúmnies. Segons el seu parer, "el vaixell institucional" pretén "sepultar l'obertura de qualsevol camí nou" i el que ha fet el Govern és el pitjor "atemptat contra els drets civils i polítics" des del 23-F.

II recorrerà també la sentència del Suprem, segons informà ahir la candidata Angeles Maestro, que n'ocupa el número cinc.

Els indicis

Com a prova principal, l'Advocacia General de l'Estat i el Ministeri Públic mostraren la vinculació a ETA i a Batasuna de Sastre, que els Serveis Jurídics de l'Estat qualifiquen d'"àmpliament acreditada". S'esmentaven activitats de Sastre en aquest context des de 1987, quan reclamà el vot per a HB en les eleccions europees d'aquell any, la seva candidatura per EH en diversos comicis i el seu suport en manifests a favor "dels presos polítics bascos" i en solidaritat amb els imputats en el sumari del cas Ekin.

Altres indicis són el fet que en cap moment II-SP no hagi fet "el menor moviment o gest que el desmarqui d'ETA" (com sí va fer el partit Zutik després de ser assenyalat com a tapadora del grup en els darrers comicis generals) o que els seus representants no admetin preguntes dels periodistes en els actes públics que fins ara han celebrat.

La supressió de la llista encapçalada per Sastre suposa la continuïtat d'un procés iniciat fa sis anys, en el qual s'han il·legalitzat ja tres partits (HB-EH-Batasuna, ANV i EHAK-PCTV) i s'han anul·lat centenars de llistes tant en comicis generals com en autonòmics i locals.

Sobre la decisió del Constitucional es pronuncià ahir el ministre de l'Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, qui advertí Batasuna que "o està amb els vots o amb les bombes". Mentre no elegeixin aquesta opció, ha insistit, "la democràcia no permetrà que els qui fan costat els de les bombes siguin a les institucions".

La candidatura, segons el ministre, "simplement cercava permetre la presentació de Batasuna". "Com qualsevol decisió d'un tribunal, el Govern l'únic que ha de fer és acatar i respectar la sentència", matisà el ministre.