L'advocat José Mariano Trillo-Figueroa, que representa a l'Estat espanyol els interessos de l'atracador Jaime Jiménez Arbe, «el Solitari», assegurà ahir que el seu client nega haver perpetrat els assassinats que se li atribueixen i diu que, si robava bancs, era per «alliberar el poble espanyol» dels «atracaments» d'aquests. El lletrat, que representa des de fa una setmana l'atracador més cercat en els darrers vint anys, comparegué en una multitudinària roda de premsa en la qual insistí que el seu defensat «no ha matat ningú» i que, si alguna vegada ha utilitzat una arma, «ha estat en defensa pròpia» i sense intenció de matar.

Trillo, germà de l'exministre del Govern de José Marí Aznar, Federico Trillo, assegurà que el seu client reconeix que és un «atracador professional» instruït en els anys vuitanta per la «màfia marsellesa», encara que justifica les seves accions dels «atracaments» dels bancs com a defensa a les persones. Trillo-Figueroa assenyalà que Jiménez Arbe, detingut el passat mes de juliol a la localitat portuguesa de Figueira da Foz i conduït a la presó de Monsanto (Portugal), no vol venir a Espanya «fins que netegem la seva imatge i la seva fama», i digué que el seu client tem per la seva vida. El lletrat, que també porta la defensa de l'advocat José Emilio Rodríguez Menéndez, actualment a presó, insistí que Arbe mai no ha mort ningú i que sap qui cometé els tres assassinats de què se l'acusa.

En concret, digué que el policia local de Vall d'Uixó (Castelló) el matà un altre agent de manera accidental, i que als dos guàrdies civils de Castejón (Navarra) els tragué la vida un company seu vinculat a la «màfia marsellesa», moment a partir del qual decidí continuar amb la seva carrera delictiva en solitari.

L'advocat, que digué actuar com a portaveu de Jiménez Arbe, insistí que el seu defensat coneix «perfectament» l'assassí dels dos agents, si bé eludí donar el seu nom de moment i perquè tem que el matin.

Trillo explicà que el seu client, que està assistit a Portugal per una advocada d'ofici, entrà per primera vegada a la presó el 1972 amb setze anys, per robar en una botiga de música de Madrid, i que el fet de passar nou mesos a presó fou una «ruïna vital» per a ell, ja que marcà la resta de la seva existència.

A partir de llavors mantingué una «doble vida» que desconeixien tant les tres dones amb qui va conviure, com els seus tres fills.