El diari Gara recollia ahir la primera entrevista del dirigent de Batasuna, Arnaldo Otegi, després que fos detingut el passat 8 de juny. El líder abertzale recrimina al Govern que no hagi tingut «ni l'ambició ni la maduresa suficient» per aconseguir «un acord resolutiu final» en el procés de pau. Com solucions al conflicte, Otegi aposta per un «acord polític», ja que «l'aposta per la via de la repressió és una estratègia erma».
Otegi va dir que no considera la treva un «fracàs». El dirigent de la formació il·legalitzada Batasuna va realitzar un balanç del procés en el qual va valorar que s'hagi «avançat», però també va retreure al Govern i al PNB que no hagin aconseguit un final a la violència. «Però no se n'ha de desistir, cal continuar parlant, treballant sobre el que ja s'ha avançat», va afegir.
«Dit això, volgué plantejar que un esquema de procés negociador no pot definir-se en termes d'intents últims». En aquest sentit, Otegi va insistir en la negociació «permanent, qualsevol que sigui el context o la conjuntura política». «Avui es pot afirmar sense risc d'equivocar-se que el 'procés' no té alternativa. L'aposta per la via de la repressió i de l'enfrontament és una estratègia erma», va prosseguir. Per això, «només un acord polític que torni i instal·li a Euskal Herria un marc democràtic pot resoldre el conflicte».
Crítiques repartides
Otegi va carregar en les seves paraules contra el Govern, però també contra el PNB i el PP. A aquests darrers, els va recriminar la utilització del terrorisme com a argument.
Quant a les acusacions del PNB que l'esquerra abertzale no té d'interlocutors vàlids, Otegi va tornar la crítica en sentit oposat. «El que m'agradaria és conèixer interlocutors del PNB capaços de plantejar a la taula de negociació alguna posició diferent de les que mantenen els interlocutors del PSOE», va lamentar. Recordà les últimes eleccions com a símptoma suficient de «desgast» perquè el PNB canviï d'estratègia. «Estan nerviosos i a més dividits», va afegir.
L'esquerra abertzale «planteja un escenari i una proposta molt simple», que advoca per «materialitzar per vies pacífiques i democràtiques» a través de «l'adhesió democràtica de la ciutadania d'Euskal Herria».
