L'expresident de la Generalitat, Pasqual Maragall, admet que es va sentir personalment traït pel president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, quan aquest va pactar amb el president de CiU, Artur Mas, un Estatut que no era el que havia aprovat el Parlament català i que va suposar, a parer seu, «un pas enrere molt evident». En una entrevista que publicarà dilluns la revista L'Avenç, Maragall assegura que té la impressió que «el plantejament inicial s'ha perdut i que l'objectiu ambiciós que ens havíem plantejat aquí, perilla», i admet que «sí» que s'havia sentit personalment traït per Zapatero en el procés.

Un altre cop en relació amb el president del Govern espanyol, Maragall sosté que «va fer un pas enrere respecte al seu federalisme inicial», que havia mostrat després de la seva elecció com a secretari general del PSOE. A més, Maragall afirmà que Zapatero no havia volgut que ell tornés a presentar-se a les eleccions catalanes una vegada completada la tramitació del text estatutari. «Durant la discussió de l'Estatut, Zapatero ja deia que no em presentés» i en una entrevista a la Moncloa «em va semblar que preferia Montilla com a president», lamenta.

A més, l'expresident de la Generalitat reconeix que des de Madrid hi hagué «una pressió molt forta» perquè destituís l'aleshores conseller en cap, Josep Lluís Carod-Rovira, després de la seva entrevista amb ETA, i aventura que potser el PSOE no hauria arribat a governar si la reacció «no hagués estat fulminant, superior a la que jo havia previst incialment». Segons Maragall, el PSOE va pressionar perquè la reacció fos «més contundent» i ell hi va accedir, una concessió de la qual assegura que no es penedeix. Tot i així, diu que «les tergiversacions d'Acebes i d'Aznar» sobre l'11-M «varen ser molt més decisives perquè el PSOE pogués arribar a governar».