El ple del Parlament andalús aprovà ahir amb els vots del PSOE i IU (67 dels 109 diputats) la reforma de l'Estatut d'Autonomia, que es refereix en el Preàmbul a Andalusia com una «realitat nacional» i la defineix en l'articulat com «nacionalitat històrica». Un projecte que s'homologa en competències al text català.

El debat del projecte de reforma, rebutjat en la seva integritat pel Partit Popular i el PA, es prolongà durant més de nou hores, i deixà per al final el Preàmbul, un dels punts més polèmics, que estableix que la Constitució espanyola en el seu article 2 «reconeix la realitat nacional d'Andalusia com nacionalitat», i el Títol Preliminar, que manté la definició d'Andalusia com «nacionalitat històrica», igual com el vigent Estatut.

Aquests dos punts foren aprovats en solitari pel PSOE, ja que IU i el PA defensen el terme «nació», mentre el PP rebutjà ambdues definicions i tampoc acceptà una esmena ofertada pel PSOE que establia que Andalusia «com a nacionalitat històrica es constitueix com a comunitat dins de la nació espanyola».

El projecte d'Estatut, que la presidenta del Parlament, la socialista Mar Moreno, lliurarà el pròxim 5 de maig al president del Congrés, Manuel Marín, té un total de 244 articles (gairebé triplica l'actual), 11 títols i cinc disposicions addicionals, entre elles l'anomenat deute històric, com a font excepcional de finançament per garantir els nivells mínims, i una altra que demana que la inversió de l'Estat sigui equivalent a la població andalusa.

El text recorre, en la disposició addicional cinquena, a l'article 150.2 de la Constitució per reclamar competències com a ports i aeroports, el servei meteorològic, trànsit i seguretat viària, la conca del Guadalquivir o museus arxius i biblioteques ubicats a la comunitat.

En matèria de competències, el nou text «blinda» les autonòmiques per evitar la seva invasió i considera pròpia la Confederació Hidrogràfica del Guadalquivir.