L'Audiència Nacional condemnà ahir el dirigent de Batasuna Arnaldo Otegi a 15 mesos de presó i set anys d'inhabilitació com a autor d'un delicte d'enaltiment del terrorisme per haver participat «d'una manera activa» en un homenatge al dirigent etarra José Miguel Beñaran, Argala, el 2003.

Aquesta condemna, que se suma a una altra d'un any de presó pendent d'execució que li imposà el Tribunal Suprem per un delicte d'injúries al rei, podria haver suposat l'ingrés a la presó d'Otegi si ho hagués sol·licitat el fiscal, ja que ambdues superen els dos anys de presó.

Tanmateix, el tinent fiscal de l'Audiència Nacional, Jesús Santos, anuncià que no demanarà l'ingrés a la presó del portaveu de Batasuna, ja que la sentència de l'Audiència pot ser recorreguda davant del Suprem i que la condemna que ahir se li imposà és inferior a dos anys de reclusió.

Santos, qui actua com a fiscal en cap de l'Audiència Nacional en funcions fins a la presa de possessió de Javier Zaragoza, va explicar que per «raons de prudència» no se sol·licitarà «cap mesura» per a l'aplicació de la sentència, ja que, en poder ser recorreguda, encara no és ferma.

El tinent fiscal, que va exercir l'acusació en el judici al portaveu de Batasuna, assegurà a més que no hi ha risc de fuga ni de reiteració delictiva per part d'Otegi, i va considerar que aquesta sentència és «independent» de la seva situació en la causa en la qual el jutge de l'Audiència Fernando Grande-Marlaska investiga la relació de la formació abertzale amb ETA.

Otegi està processat en aquesta causa per un delicte de pertinença a banda armada i quan el jutge li va prendre declaració per primer pic l'any passat li imposà una fiança de 400.000 euros per eludir la presó, com també compareixences davant de l'Ertzaintza i la prohibició de sortir d'Espanya. El mes passat, Marlaska aprecià que havia incorregut en reiteració delictiva perquè el considerà inductor dels actes de vaga del 9 de març.