Els partits del tripartit i CiU es reafirmaran avui davant dels negociadors del Govern central i el PSOE en la seva intenció que la definició de Catalunya com a nació s'inclogui en l'articulat i no es relegui al preàmbul, així com pretenen els socialistes.

CiU, ERC i ICV-EA defensaren aquesta definició amb claredat, mentre que des del PSC, sense renunciar-hi, defensaren «cercar l'equilibri i no tancar-se en posicions inamovibles».

La reunió d'ahir horabaixa dels partits catalans que donen suport a l'Estatut s'allargà durant tres hores i serví per coordinar actituds de cara a la trobada que se celebrarà avui al Congrés i en la qual es presentaran amb un decàleg de desacords que cal solucionar, començant per la definició de Catalunya com a nació, i en el qual s'inclou el sistema de finançament.

Des del tripartit es feren esforços per donar una imatge d'unitat, la qual el portaveu de la delegació negociadora de CiU, Francesc Homs, s'encarregà de desmentir assenyalant acords entre CiU, ERC i ICV-EA davant el que va qualificar de posició «reiteradament matisada i, en alguns casos, contrària» dels socialistes catalans. Això no obstant, celebrà poder presentar-se avui davant del PSOE amb «un llistat de coses que tenen una defensa unitària»

Així, el PSC s'hauria mostrat disposat, davant CiU, ERC i ICV-EA, que se suprimís la Disposició Addicional Primera en la qual s'inclou la invocació dels drets històrics de Catalunya per avançar en autogovern i que Iceta va considerar sobrera en favor d'un acord amb el PSOE sobre l'article 5 del projecte d'Estatut que consagraria «drets històrics de nova generació i singulars de Catalunya» sense apel·lar a «drets amb arrel foral».

El PSC també considera «innecessària» la Disposició Addicional Deu, en la qual es proclama que la Generalitat passa a ser l'«administració ordinària de l'Estat a Catalunya després que li siguin transferides les funcions executives de l'Administració de l'Estat mitjançant els seus òrgans territorials a Catalunya».