ERC ha elaborat una proposta de llei, que presentarà en els pròxims dies al Congrés, la finalitat de la qual és que, a més del castellà, el català, el gallec i el basc tinguin caràcter de llengua oficial a l'Estat espanyol.
El president d'ERC, Josep Lluís Carod-Rovira, ha presentat aquesta iniciativa legal a la Universitat Catalana d'Estiu, que es du a terme a Prada, acompanyat del diputat Joan Tardà, el senador Miquel Bofill i la presidenta de la sectorial de política lingüística d'ERC, Xesca Oliver.
La proposta pretén que aquestes tres llengües siguin també oficials en els àmbits competencials constitucionalment reservats a l'Estat i a les institucions estatals comunes a tot el territori espanyol. Per a això preveu canvis en àmbits tan diversos com la justícia, l'etiquetatge de productes o els mitjans de comunicació. Així, ERC reclama que «les emissores de ràdio i televisió, públiques i privades, amb una autorització o concessió per emetre per a tot el territori espanyol, emetin almenys la meitat de la seva programació a les llengües oficials diferents del castellà, ja sigui mitjançant desconnexions territorials o mitjançant canals d'àudio diferenciats».
Carod-Rovira ha dit que la llei pretén «normalitzar la diversitat lingüística de l'Estat» -«una assignatura pendent des de 1977»-, encara que afegí que l'«admissió a tràmit» de la iniciativa -que porta per nom «llei de protecció i promoció de les llengües espanyoles diferents del castellà»- ja seria un èxit per a la formació republicana.
Preguntat pel suport del PSOE a l'admissió a tràmit de la proposta, afirmà que seria «absolutament improcedent que el discurs de la defensa de la diversitat que fa a Europa el president del Govern no la fes també a Espanya».
D'altra banda, ERC exigeix en la seva proposta, elaborada per la sectorial de política lingüística d'ERC, que els ciutadans puguin dirigir-se a institucions, organismes o agències dependents de l'Administració de l'Estat en una llengua de l'Estat i que rebin resposta en la mateixa llengua. Reclama que un ciutadà pugui obtenir documents oficials com el DNI, el permís de conduir, el passaport, el llibre de família o bé les targetes de residència en totes aquestes llengües, a més del castellà.
Sol·licita així mateix disposar de moneda, segells oficials, segells postals en català, gallec i basc, a banda de poder relacionar-se «en la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma» amb els cossos i forces de seguretat de l'Estat o bé amb els serveis exteriors de l'Estat.
