La banda terrorista ETA envià fa devers quinze dies una carta d'amenaça al president del Parlament europeu, Pat Cox. El portaveu oficial de l'Eurocambra, David Harley, confirmà la recepció de la missiva, però no es referí al contingut d'aquesta i es limità a garantir el compromís de Cox per la democràcia i en contra del terrorisme.
«Confirmam que la carta fou rebuda», digué Harley quan li preguntaren per la informació que publicà ahir el diari ABC sobre una missiva d'ETA remesa al president del Parlament europeu. «Tot du a pensar que es tracta de l'organització armada», afegí el portaveu de l'Eurocambra. Harley no volgué comentar el contingut de la carta. Segons el diari, es tracta d'una missiva de contingut amenaçador en la qual carrega, especialment, contra les mesures del Govern espanyol contra l'entramat polític de l'organització. Harley, garantí que la missió de Cox continua sent «exclusivament la democràcia parlamentària» i recordà la seva tasca en la lluita contra el terrorisme i en favor de la democràcia.
Aquesta és la primera vegada que ETA amenaça directament l'Eurocambra o el seu president. La referència a l'entramat polític del grup armat basc que fa a la carta remet a les mesures adoptades per la Unió Europea contra Batasuna, formació il·legalitzada a Espanya i inclosa mesos després a la llista d'organitzacions terroristes dels Quinze. Cox, a més, fou l'impulsor de la persecució a l'europarlamentari de Batasuna, Koldo Gorostiaga, per les irregularitats financeres que cometé en desviar fons assignats per a activitats a la Cambra a la pròpia organització.
La lluita de l'Eurocambra contra el terrorisme ha viscut episodis com el lliurament del prestigiós Premi Sajarov a «Basta Ya!» o l'assignació d'una partida d'un milió d'euros a les víctimes del terrorisme. El Parlament europeu informà el Govern espanyol de l'existència d'aquesta carta quan arribà, fa uns quinze dies, però decidí no informar-ne públicament, seguint la seva política de no donar notícies sobre organitzacions que no estan reconegudes. En tot cas, el Parlament europeu no ha reforçat les mesures de seguretat de forma especial després de rebre la missiva. ETA mai no ha atemptat fora d'Espanya.
El Ministre de l'Interior, Àngel Acebes, afirmà, per la seva banda, que aquesta setmana ha estat «molt bona» en la lluita antiterrorista, amb la detenció de 14 persones a Espanya i altres quatre a França, les dues últimes, les de Mikel Garaiondo Bastida, a Bergara, i Maider Eguiguren Larrañaga, a Arrasate, ahir. Acebes, que acudí a Burgos a signar un conveni amb l'Ajuntament per millorar la coordinació entre Policia Local i CNP, explicà que les dues últimes detencions són continuació de l'operació iniciada dimarts per desarticular «la reorganització que ETA pretenia a Espanya».